Tanquem aquesta sèrie de qüestionaris realitzats a diverses candidatures que porten a les seves llistes municipals a Geògrafs. Considerem que hem donat veu a un ampli ventall ideològic: CIU, CRIDA PER SABADELL (CUP+ENTESA), CIUTADANS, ERC i PSC. Volem agrair a tots els participants la dedicació del seu temps personal a respondre el nostre qüestionari. Ens sap greu no haver pogut aconseguir la resposta de cap dona Geògrafa que es presenti a les candidatures municipals, de ben segur que n'hi ha, és un repte que mirarem de corregir de cara a properes ocasions. Us deixem les respostes d'en Pere Soler, cap de llista del PSC a Sant Cugat del Vallès.
1. Com un/a Geògraf/a arriba a postular-se
per a les llistes d’un municipi?
Més que la formació
acadèmica crec que són les inquietuds personals i la voluntat de voler
transformar la societat en la que vivim. Com sabem les decisions polítiques
modifiquen el territori i a la vegada aquest condiciona moltes vegades aquestes
decisions, és l’eterna pregunta hem de preservar l’entorn per sobre de tot, o
l’hem de modificar per encaixar l’activitat humana, la resposta és l’equilibri
i valorar cada indret com si fos únic i a la vegada part d’un tot.
2. Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han
ajudat en la seva tasca diària dins de l’Ajuntament?
Crec que l’àmplia
visió que et dona la geografia et permet afrontar des d’una perspectiva
diferent que si estàs condicionat per un àmbit sectorial. Posar cada peça al
seu lloc ajuda a poder coordinar uns treballs sectorials des d’una
col·laboració multidisciplinar. El coneixement del territori i una diagnosi
social són elements perfectes per encarar els projectes de ciutat, i lògicament
un bon equip.
3. Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en
la gestió diària dels municipis?
Home sens dubte,
tots sabem per quins motius va començar la cartografia... i com que va ser una de les primeres eines
útils per a la gestió pública: la recaptació d’impostos. Tot i així la
cartografia et permet veure la variació del territori que has de gestionar.
Evidentment també depèn molt de com està “d’explotat o construït” el territori
municipal, quan més modificat menys necessitat d’eines com el SIG, o altres
tipus d’estudis. També és cert que quan fas de polític amb una gran ciutat
t’has de centrar més en la gestió i deixar la qüestió tècnica als
professionals, ara sempre ajuda saber-ne alguna cosa.
4. Creu que un regidor/a geògraf/a, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies
territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament
locals?
En el meu cas és ho
tinc molt fàcil, sóc regidor de l’ajuntament de Sant Cugat i a la vegada
conseller comarcal del Vallès Occidental i treballo a l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, és pot tenir una visió més àmplia i a la vegada més estricte? Tot i
que sempre miris pel teu municipi, la teva formació et diu que forma part de
les sinèrgies, el difícil és convèncer a aquells que no tenen aquesta amplitud
de mires.
5. Un/a geògraf/a pot generar una visió en política, més àmplia i global
que altres disciplines. Sovint són
economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies
i regidories ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs/es?
No seré jo que
digui que no! Però crec que falten més persones amb vocació, vinguin d’on
vinguin. La nostra formació acadèmica ha anat reduint l’espai de treball o
d’aplicabilitat, i sovint ens han menystingut pel que fa a la gestió pública,
ens hauríem de qüestionar si les persones són vàlides o no pel càrrec, i
deixar-nos aquests estigmes per quan estàs exercint la teva professió d’acord
amb la seva formació. Un bon metge pel fet de ser-ho ha de ser un bon gestor
públic? O al contrari. Per posar-vos un exemple, en el tercer lloc de la llista
m’acompanya un altre geògraf, però no hi és per aquesta condició, sinó
d’altres.
6. En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser
els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió
municipal per part de geògrafs/es (tant a nivell tècnic com polític)?
Segurament en la
política, sinó n’hi ha més és per qüestió vocacional, aquí no hi podem entrar, i
a nivell tècnic crec que hi ha un cert desprestigi professional de la
geografia, i no hi veig incompatibilitats amb poder treballar en una àrea
d’urbanisme, de medi ambient, en l’àrea de serveis socials, o en la de millora
urbana. Cada cop els perfils professionals són més acotats. Potser caldria fer
una revisió de les especialitats impartides en el grau de Geografia per donar
resposta a les necessitats tècniques de la gestió pública.
7. Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament
territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha
tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què
inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els
grans sistemes generals, infraestructures, etc.?
Sens dubte és un
problema, i té a veure amb la pregunta anterior, els geògrafs plantegem temes
de visió de futur que moltes vegades trenca amb la concepció del territori del
present. Cal ser pro positius, agosarats i valents alhora de plantejar
solucions pel territori. A l’àrea metropolitana de Barcelona ara s’està
plantejant la modificació del PGM de l’any 1976, amb la posada en marxa del nou
Pla Director Urbanístic Metropolità posarà les bases per aquesta nova ordenació
i plantejament. I s’ha de fer des de la diversitat de les disciplines i amb
visió de futur, això no vol dir enderrocar o destruir el què tenim fet, però si
que si cal fer modificacions no condicionar-ho política ni econòmicament, sinó
des d’una perspectiva social i millora de l’entorn.
8. Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar
aquella màxima del “pensa global, actua local”?
Doncs si, les
polítiques reals comencen des de la proximitat, i per a canviar el món, per a
millorar-lo, ho hem de fer des del nostre dia a dia, gota a gota, pas a pas amb
actituds quotidianes: separació residus, utilització energies renovables a
nivell de la llar, estalvi d’energia, ús de la bicicleta, desplaçaments
sostenibles, reutilització de bosses... la conscienciació passa per aquests
petits gestos.
9. Té alguna experiència professional com a Geògraf/a a part de la seva
experiència com a alcalde, regidor/a o candidat/a?
Si, com he dit
treballo al departament de planificació estratègica de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, el fet de ser geògraf em fa tenir aquesta mirada àmplia i aplicar-ho
en els estudis, diagnosis i propostes que realitzo.
10. Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació
als estudis de Geografía?
Molt possiblement
hauríem d’aprofundir amb aspectes més quotidians, com l’estudi de la mobilitat
i les propostes infraestructurals, i els models urbans de futur per a un món
global. Caldria fer més real o més propera l’experiència que tots tenim de
conviure en nuclis poblats o perifèries. Possiblement la gestió del temps n`és
una altra derivada poc estudiada aplicada a la geografia humana.
11. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
Si, són uns estudis
molt dinàmics i que et fan tenir una visió diferenciada del món.
12. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions? Es torna a presentar?
Amb molta il·lusió,
amb ganes de donar un tomb a la meva ciutat, a seguir contribuint en la millora
de l’entorn que tenim. Em presento per primera vegada com a cap de llista,
encara que porto un mandat com a regidor, un bon entrenament. Segurament em
tornaré a presentar vull consolidar aquest projecte que acabo d’encetar. Espero
obtenir uns resultats que m’ho permetin fer, tenim molta feina i els companys i
companyes i el partit socialista s’ho mereix.
