Participem a la II Jornada d’Experiències de treball de joves geògrafs

El proper dimarts 12 de Maig el Marc Vila participarà a la II Jornada d'Experiències de treball de joves geògrafs organitzada conjuntament per la Societat Catalana de Geografia, el Col·legi de Geògrafs i l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya.

En Marc parlarà de "L'aplicació de les tecnologies d'Informació d'Informació Geogràfica"

A la mateixa jornada també hi intervindrà la Geògrafa Montserrat Bustos Hernández tractant el tema de "L'articulació de les ciutats turístiques a partir de peces mínimes".

Us animem a asistir-hi a l'acte. Aquí teniu el link per a la participación d'aquesta jornada.

MATIES SERRACANT, CANDIDAT DE LA CRIDA PER SABADELL, RESPON EL NOSTRE QÜESTIONARI (II)

Presentem una nova tanda de respostes al qüestionari que plantegem a candidats amb formació de Geògrafs que es presenten a les Eleccions Municipals del proper 24 de Maig. Ara és el torn de Maties Serracant Camps (Sabadell, 1976) cap de llista de la Crida per Sabadell. A continuació us deixem les seves respostes:

1.    Com un  Geògraf arriba a ser alcaldable d’un municipi?

En el meu cas per la implicació inicial, de jove, en el moviment ecologista que m’ha portat després a la implicació en la política municipal. La formació acadèmica és conseqüència de l’interès pel territori i la seva relació amb les persones.

2.    Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària al front del seu grup municipal a l’Ajuntament?

Moltíssimes! Per una banda la base teòrica, el perquè és necessària la política en relació al territori, a l’espai, com entenem la relació entre territori i poder, entre territori, qualitat de vida i justícia social. Per una altra banda eines per a la comprensió del territori, per a la seva anàlisi, la cartografia, l’estadística. I per altra banda els aspectes legals o procedimentals, el planejament, els instruments, també importantíssims.

3.    Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis? 

I tant! La cartografia és un recurs indispensable com a eina d’anàlisi i comprensió de l’espai i també com a eina per a imaginar i projectar el territori futur.

4.    Creu que un alcalde geògraf, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?

Cal treballar a l’escala local, la de les competències municipals, però sense oblidar el context territorial, comarcal i regional, en el que s’inscriu el municipi. En l’àmbit del Vallès, en el context de la regió metropolitana de Barcelona i el debat comarcal de l’Àrea metropolitana del Vallès, hi ha elements cabdals que s’arrosseguen de la manca d’una relació coherent amb la capital. No és un debat neutre ni absurd. Hi ha elements de gran potència política i de gran potència en la millora de l’eficiència en la gestió de serveis, en la millora del planejament urbanístic, territorial i de les infraestructures.

5.    Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs?

En política hi ha coses més importants que la formació tècnica. És bàsic l’interès per allò que és col·lectiu. En tot cas, és cert que la gent que estudia Geografia pot tenir ja d’entrada un interès especial en allò que és públic, col·lectiu, fet que lligaria amb aquesta predisposició a la que se suma després la formació acadèmica. Des d’un punt de vista tècnic és sobretot important la transdiciplinarietat; res no es pot enfocar des d’una mirada reduïda . La geografia és en sí mateixa ja força transdisciplinària. Però no sortim pas de la llicenciatura preparats per fer de Geògrafs en majúscules. Sempre és necessari envoltar-se d’altres professionals.

6.    En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?

La Geografia ha viscut uns anys de poca projecció pública. En els debats, en els mitjans de comunicació, en les columnes d’opinió, en general han mancat geògrafs i geògrafes. Ara bé, darrerament és més fàcil trobar-te cada vegada més geògrafs i geògrafes en l’administració o bé en empreses de consultoria per a administració local.

7.    Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc.?

La manca de planejament territorial efectiu va fer que el planejament local quedés en mans de la lògica local i la supervisió capritxosa de les comissions d’urbanismes. Un sistema de decisió poc transparent i poc capaç de generar una estratègia a llarg termini. Decisions cabdals es prenien sense el necessari debat a escala territorial.

8.    Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?

Sempre que es faci en coordinació amb les polítiques dels municipis veïns, sí. Les millors idees, els processos de transformació més ambiciosos, sorgeixen de la realitat local. Per això és important que hi hagi capacitat d’innovació i llibertat a escala local, sempre en un marc que permeti la coordinació i alhora dins uns límits coherents amb el model global que es persegueix.

9.    Té alguna experiència professional com a Geògraf a part de la seva experiència com a alcalde i/o regidor?

Sí, a part dels 2 anys de becari (a la UAB i en una consultoria de temes de mobilitat), porto 7 anys treballant com a autònom fent consultoria en temes de mobilitat, territori i medi ambient, sobretot en el marc de l’avaluació del planejament i la planificació estratègica municipal i regional.

10. Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografía?

Uff, no hi he pensat massa. La Geografia té moltes sortides professionals diferents. És difícil l’equilibri entre els fonaments teòrics, que cada vegada trobo més indispensables en un moment en què les eines canvien molt ràpidament, i la part pràctica i aplicada. Les qüestions pràctiques sovint són més fàcils d’aprendre pel teu compte i requereixen d’un major reciclatge continu...

11. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?

I tant! Penso que, de fet, més enllà de la llicenciatura, he d’estudiar encara molta geografia.

12. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions?

Amb moltes ganes. Il·lusió i responsabilitat seria la resposta típica, però no per això menys certa. Vivim un moment crític, d’emergència social, en què cal posar el territori de nou a disposició de les necessitats de les persones. En el cas de Sabadell, amb una administració municipal políticament desacreditada, el repte és doblement necessari. Tenim la oportunitat i la necessitat de reconstruir la ciutat en els seus elements físics i organitzatius. Cal estar a l’alçada del moment.

 

PARTICIPEM DEL PROJECTE ECOHUB

Ja fa dies que teníem pendent una entrada al blog per parlar del Projecte EcoHub en el que estem participant en col·laboració amb d'altres empreses.

 

El Projecte EcoHub el vam començar a desenvolupar fa uns mesos per presentar-nos al Concurs Illa Eficient.

Tanmateix el grup tant potent que hem format considerem que té molt recorregut i és per això que posem molta il·lusió, esforços i recursos en portar el projecte a bon port.

 

Us deixem el link al blog del projecte on s'explica tot amb molt mica més de detall: http://ecohubcity.blogspot.com.es/

 

Us animem a entrar-hi, donar una ullada i conèixer aquesta nova iniciativa en la que estem participant.

 

Trobareu també més informació al perfil de Twitter: @EcoHubCity

#GeografiaiLlibres

Aprofitant que el proper dia 23 és Sant Jordi, data del dia Internacional del Llibre, volem fer un breu recull de 10 títols de la narrativa de tots els temps que ens han ajudat a imaginar la realitat descrita pels seus autors.

 

1. La Volta al món en 80 dies. Jules Verne.
2. La ciutat dels prodigis. Eduardo Mendoza.
3. L'Odissea. Homer.
4. El Quijote. Miguel de Cervantes.
5. Atlas de Geografia Humana. Almudena Grandes.
6. El mapa i el territori. Michael Houellebecq.
7. Temps Difícils. Charles Dickens.
8. El Senyor dels anells. J.R.R. Tolkien.
9. L'Ombra del Vent. Carlos Ruiz Zafón.
10. El Amor en tiempos del Colera. Gabriel García Marquez.

 

Aquesta és la nostra selecció. Ens feu la vostra etiquetant amb #GeografiaiLlibres? Us hi esperem!

Alcaldes, Regidors/es i Candidats/es Geògrafs/es a les Municipals de 2015 (I)

Des dels nostres inicis ens hem volgut significar per la promoció d'aquelles feines on els Geògrafs i les Geògrafes son protagonistes.

 

Ara que s'acosta el moment de les eleccions municipals del proper 24 de Maig i essent el municipi l'escala de decisions més pròxima al ciutadà volem donar la paraula a candidats, regidors i/o alcaldes que tinguin en la Geografia la seva formació professional.

 

Poc a poc anirem publicant les respostes de tots aquells que ens les han fet arribar. La nostra voluntat és la de donar veu a totes les sensibilitats de l'arc parlamentari català.

 

Hem començat per un petit poble del Ripollès on en Pep Coma (CiU) n'és actualment l'alcalde. Volem agrair abans de res la seva col·laboració i l'esforç que suposa amb una agenda tan plena com la seva. Li hem fet un petit qüestionari i aquestes han estat les seves respostes:

1.    Com un  Geògraf arriba a ser alcalde d’un municipi?

Doncs bé, crec que els geògrafs som persones amb una preocupació pel què passa al nostre voltant, al nostre territori i a la gent que hi viu, i un alcalde o regidor no deixa de ser algú que li preocupen també aquestes coses, que vol solucionar els problemes dels seus conciutadans. A mi particularment, que la geografia fou vocacional, sempre he tingut aquest interès en saber com funcionava el meu municipi o intentant captar-ne les problemàtiques territorials, fins que un dia vaig decidir aportar els meus coneixements, la poca experiència que tinc i la molta voluntat de resoldre els problemes de la gent tot encapçalant la casa de tots, l’Ajuntament.

2.    Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària al front de l’Ajuntament?

Crec que la Geografia m’ha servit de molt per encapçalar un ajuntament. La feina d’alcalde és la de saber gestionar, dirigir,... i sobretot en un ajuntament petit, saber fer de tot i entendre-hi una mica de tot. Per les mans d’un alcalde hi passen temes d’urbanisme, de medi ambient, de pastures, de gestió forestal, de promoció turística, participació ciutadana o de protecció civil enfront de riscos naturals, entre d’altres. Molts d’aquests coneixements, gràcies a la formació transversal que tenim, els tenim interioritzats. Un exemple ben clar, que em trobo aquests dies gestionant des de l’ajuntament és el repartiment de les pastures comunals entre els ramaders. Per a fer aquesta distribució cal utilitzar el SIGPAC, una eina del Ministeri d’Agricultura que no és res més que un sistema d’informació geogràfica aplicat a l’agricultura i ramaderia. Doncs bé, fer funcionar l’aplicació, calcular els coeficients de superfície apte per la pastura,.. no té secret per un geògraf que hagi treballat amb un SIG. Moltes vegades, també, per a sol·licitar ajudes o subvencions o en projectes, jo mateix (com a geògraf) acabo complimentant les memòries justificatives gràcies a la visió transversal que dóna una perspectiva més integral de la realitat del territori i podem adequar més la justificació de la necessitat de la inversió.

3.    Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis? 

Són molt importants. En un ajuntament petit com el nostre (340 habitants), això és un problema ja que no tenim la capacitat per a fer-ho, però la organització de la informació geogràfica o poder disposar d’un sistema d’informació geogràfica obre un ventall enorme de possibilitats i facilita molt la feina de gestió. De les primeres feines que vaig fer com a alcalde, tres tenen molt a veure amb això: regularització de la cartografia cadastral, aprovar el nomenclàtor municipal (no existia res més que un llistat de carrers) i regularitzar el cobrament d’impostos i taxes per cada finca existent. M’hagués agradat impulsar un “mini” SIG, per a poder gestionar sobretot les dues últimes qüestions, però no va ser possible per motius tècnics i financers. Poder tenir a un cop de clic sobre el mapa, si aquell habitatge paga escombraries, aigua o IBI o deu alguns rebuts, seria fantàstic. Ara ens porta una mica més de temps, però també tenim aquesta informació.

4.    Creu que un alcalde geògraf, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?

Els geògrafs som especialistes en fer el canvi d'escala, en tenir una visió d'un territori a diferents escales. L'alcalde ha de gestionar el seu terme municipal, però tots sabem que el territori es molt complex i que les dinàmiques i processos que s'esdevenen en un municipi de vegades responen a qüestions externes del mateix. En un municipi tenim fluxos d'entrada i de sortida que generen o distorsionen els fenòmens o problemàtiques que s'esdevenen en el territori que un alcalde ha de gestionar. I en això, és molt important fer un canvi d'escala i situar-se en un àmbit supramunicipal (subcomarca, comarca, regió,...) per entendre-ho i buscar la solució als problemes detectats. Tanmateix, en un país on predominen els petits municipis, és essencial la col·laboració amb els veïns (a diverses escales i àmbits geogràfics) a fi de ser més competitius i eficients en la prestació de serveis a la ciutadania.

5.    Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs?

En tot cas, crec que els geògrafs juguem amb un avantatge inicial respecte a altres titulats. Tothom pot dedicar-se a la gestió pública, a fer política en el sentit de prendre decisions respecte als assumptes de tots, i al final un (sigui advocat, metge, enginyer o pagès) n'acaba aprenent. Ara bé, crec que els geògrafs, des del primer dia que tenim responsabilitats polítiques, som capaços d'adaptar-nos molt ràpidament al "territori". L'analitzem, en detectem els problemes i pensem solucions. La feina d'alcalde o regidor es precisament aquesta: analitzar (sovint per part dels tècnics) quin territori/gent tenim, detectar els problemes de la gent (mobilitat, abastament d'aigua, habitatge, ocupació, futur de l'agricultura o ramaderia,...) i buscar solucions. Tanmateix, la nostra formació transversal ens permet tenir un cert coneixement sobre totes aquestes temàtiques, i, per exemple, tot i no ser experts en urbanisme no ens sona estrany quan els tècnics ens parlen de POUM's, plans parcials o el sòl no urbanitzable o  quans els tècnics de turisme editen un nou fulletó turístic podem incidir en la cartografia del municipi on apareixen els punts amb els comerços, en la descripció del municipi o l'itinerari de la ruta a peu corresponent.

6.    En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?

Crec que tenim un problema de visibilitat important en la societat. La gent encara no sap què és un geògraf. Tothom sap a que es dedica un metge, una advocada, un químic o una psicòloga. Els titulats provinent de les carreres anomenades de "Lletres" ens consta més visualitzar les nostres aptituds professionals. Crec que en part passa a historiadors, antropòlegs, filòsofs o geògrafs,... que semblem destinats a únicament i exclusiva a realitzar docència i acabar essent professors, quan en realitat ocupem llocs de treball molt diversos, fruit de la nostra versatilitat professional. Des de la Geografia, crec que el propi col·lectiu -i sovint les universitats que formen aquests professionals- ens hem decantat molt cap a la docència, a formar professors de Geografia, i hem oblidat que el geògraf és un científic molt aplicat que pot exercir amb molta competència com a tècnic (ja sigui treballant a l'administració pública o en una consultoria privada) o assumint algunes responsabilitats polítiques. Els sistemes d'informació geogràfica, que és un camp on tècnicament podem excel·lir, sovint hi trobem informàtics o enginyers. En qüestions de planificació territorial hi ha més arquitectes, enginyers o biòlegs que geògrafs, que tenim aquesta visió més transversal pròpia de la planificació de la regió. Amb això no vull dir que els geògrafs som els únics capacitats per a dur a terme tasques d'aquestes temàtiques, però que resulta estrany la poca quantitat de col·legues que treballa en aquests àmbits.

7.    Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc.?

A Catalunya (com a molts altres llocs) hem començat la casa per la teulada, i això té conseqüències. La majoria de plans urbanístics que ordenen petits sectors del territori van aparèixer a la dècada dels anys 70/80, molts d'ells empesos per la voràgine urbanística del creixement demogràfic de les grans ciutats o del turisme de sol i platja de les dècades anteriors. Hi havia en aquells moments, doncs, una necessitat per part de l'administració pública (sobretot la més propera al territori que patia els canvis, els ajuntaments) en planificar i controlar aquests creixements. I va començar, en certa manera, un "campi qui pugui". Municipis sense planejament, municipis amb pla general, municipis amb pla general sense saber per quin model urbanístic apostava el municipi veí, municipis que volien conservar l'esquema urbanístic tradicional, municipis que basaven el seu creixement en un model d'urbanització dispersa,... Quan hom aixeca el cap, i fa una anàlisi més general a una escala superior, s'adona que el territori s'ha ordenat sense cap esquema rector o sense cap pauta general. La planificació sectorial, i sobretot la territorial desenvolupada a partir de 1995 amb el PTGC o a la dècada del 2000 amb els plans territorials parcials i els plans directors urbanístics, han donat aquesta visió més general pels àmbits nacional, regional o supramunicipal, establint un model que ha de posar ordre i evitar els conflictes territorials.

8.    Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?

Sí, ho crec. Penso que cadascú ha d'assumir les responsabilitats a casa seva. Hem de ser conscients del que passa arreu del món, però realment podem aportar poca cosa en solucionar el què passa a Síria, el Txad o Haití. Triant els residus a casa, escollint productes de quilòmetre zero, reduint el consum energètic... actuant localment, estem aplicant estratègies globals.

9.    Té alguna experiència professional com a Geògraf a part de la seva experiència com a alcalde i/o regidor?

Des de que em vaig llicenciar a la Universitat de Barcelona he pogut realitzar-me professionalment en dos àmbits: com a docent i com a tècnic. En la docència i la recerca tinc una trajectòria més llarga. Actualment faig classes al Grau de Geografia de la Universitat de Barcelona, i he impartit docència a Ciències Ambientals o als Màsters de Planificació Territorial i Gestió Ambiental o al de Formació del Professorat d'Educació Secundària i Batxillerat de la mateixa universitat. Conjuntament amb la docència, m'he dedicat a realitzar recerca sobre ordenació del territori, organització territorial i/o turisme en el marc del Grup de Recerca Consolidat d'Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional de la UB.  Com a tècnic tinc menys experiència professional, però durant un temps vaig realitzar treballs de consultoria al Servei de Plànol i Estadística de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Des de fa temps, la docència i les responsabilitats en la gestió pública (com a alcalde de Molló i vicepresident i conseller comarcal de Promoció Econòmica i Projecció Comarcal del Consell Comarcal del Ripollès) no em deixen més temps.

10.  Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografia?

Crec que cal fer alguns ajustos als plans d'estudi del Grau de Geografia (en les seves denominacions diverses). Els sistemes d'informació geogràfica, les bases de dades, l'urbanisme i l'ordenació del territori o la gestió ambiental han de ser continguts bàsics que ha de dominar el geògraf. Ens hem de prendre seriosament que per treballar com a tècnics de o per l'administració pública (que és una de les sortides professionals que més poden ocupar als graduats en Geografia) hem de tenir un coneixement profund d'aquestes matèries i de les tècniques i mètodes propis que utilitzen. També caldria afegir més aplicabilitat i concreció en els treballs pràctics acadèmics, que de vegades, estan molt allunyats de la realitat professional.

11.  Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?

Sí, sense cap dubte. Estic molt content d'haver estudiat Geografia. Crec que em va fer madurar com a persona, a part dels coneixements que em va aportar. És un ensenyament tranversal que et permet entendre la dimensió espacial dels fenòmens a diferents escales. Que puguis explicar als teus amics quan vas de viatge perquè el paisatge de Nicaragua o el Canadà és com és, no té preu.

12.  Per acabar. Com encara les pròximes eleccions? Es torna a presentar?

Sí, he decidit continuar 4 anys més al capdavant de l'ajuntament si els ciutadans em fan confiança. En un ajuntament la feina no s'acaba, i sempre hi ha projectes pendents per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns i millorar l'experiència d'aquells que ens visiten. Aquest és l'objectiu del proper mandat. No ens manquen grans infraestructures ni equipaments, i en aquest context econòmic, el que ens cal és arrencar projectes motor pel nostre territori, com ara la futura creació del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser o potenciar un turisme sostenible i responsable, basat en la natura, la gastronomia amb producte local o la nostra història (la frontera o la retirada republicana).

13.  Considera que una empresa com Solucions Geogràfiques pot donar respostes a algunes de les necessitats d’un municipi com el vostre?

Clar que sí. Sobretot en municipis petits, que els manca aquest "tècnic generalista de territori". Als ajuntaments treballem amb molta informació espacial i realitzant projectes de territori. Sovint s'encarreguen molts treballs a consultores externes, i habitualment els arquitectes, enginyers,... han estat capaços d'aconseguir contractes amb administracions locals cap als seus despatxos professionals tot realitzant tasques que els geògrafs podem fer perfectament. La qüestió és que tenim un problema de visibilitat entre la societat respecte a que els geògrafs podem solucionar un conflicte de camins, la segregació d'una parcel·la, la mobilitat d'un nucli urbà o la redacció d'un pla estratègic de turisme al Priorat. Crec que des de Solucions Geogràfiques feu un enorme esforç per tal de visualitzar els geògrafs com als tècnics de territori per excel·lència, però crec que al col·lectiu encara ens queda feina per fer.

 

 

 

Ets una jove Geògrafa emprenedora? Ets un jove Geògraf amb un projecte? Aquí tens una oportunitat

Ets una jove Geògrafa emprenedora?

Ets un Graduat en Geografia que té un projecte interessant per desenvolupar?

Has acabat un Màster i vols tenir la possibilitat de defensar el teu projecte amb ajuda professional?

Tens menys de 30 anys?

Vols rebre recolzament tècnic i professional per portar a terme la teva idea?

 

Ens volem adreçar a tots aquells joves Geògrafs i Geògrafes per oferir una oportunitat d'endinsar-se en el mon professional amb la defensa del seu propi projecte.

 

Si creus que reuneixes tots aquests requisits envia'ns un email a info@solucionsgeografiques.info amb una presentació teva i una breu explicació de la teva proposta.

La temàtica és lliure sempre que tingui una vinculació directa amb la Geografia, el territori, el medi ambient, l'urbanisme, els GIS, etc.

Com a màxim ha d'ocupar un full.

 

La data límit per a l'enviament de propostes será el 31 de Maig de 2015.

 

NOU TERMINI REBRE PROPOSTES: DILLUNS 8 DE JUNY A LES 10:00

 

Entre totes les propostes rebudes en triarem les cinc finalistes, aquests tindran l'opció de defensar el seu projecte davant d'un petit jurat en una trobada a la seu del CPE en data encara a concretar.

 

La proposta seleccionada serà incorporada i comercialitzada com a pròpia per Solucions Geogràfiques i us convidarem a que desenvolupeu personalment el seu seguiment i les iniciatives que se'n derivin des del nostre despatx.

 

No ho dubteu si sou emprenedors/es i us apassiona la Geografia aquí teniu una oportunitat.

UrbanSG. La Realitat Augmentada al servei de la Geografia i el Territori

En col·laboració amb Enginyers Informàtics hem desenvolupat una aplicació de Realitat Augmentada (RA) que volem posar a la vostra disposició. En primer lloc us explicarem en que consisteix això de la Realitat Augmentada, ja que és el terme utilitzat per a la visió a través d'un dispositiu tecnològic d'un entorn físic del mon real.

 

Per a poder visualitzar les dades, de les que parlarem més endavant, cal disposar d'un dispositiu mòbil, Smartphone o Tablet en la que prèviament s'hagi instal·lat una aplicació que hem batejat com a UrbanSG.

 

 

COM FUNCIONA?

 

Parlant de dades el primer que cal és obrir http://gestpoda.herokuapp.com/ 

Caldrà disposar d'un usuari i contrasenya per tal de poder anar editant aquest mapa. Els elements que es vagin afegint a partir d'aquesta web son els que amb posterioritat podrem visualitzar amb els nostres dispositius mitjançant tècniques de RA.

 

En la seva versió actual l'aplicació està planificada per a la introducció d'elements puntuals, en aquest cas arbres, on podem definir el tipus de poda que li apliquem així com la mida de l'arbre. Aquestes variables son a mode d'exemple i es poden personalitzar en funció del projecte o element a representar.

 

Tanmateix cal dir que tots els elements que anem introduint al mapa els podem Exportar en un fitxer de tipus CSV o KML. De la mateixa manera si disposem de les dades prèviament en arxius CSV o KML els podem Importar per a visualitzar i editar des de la web.

 

La cartografia de base és la de l'OpenStreetMap, distribuïda sota llicència ODbL, una aposta per la cartografia lliure de caràcter col·laboratiu.

 

Com a requisit imprescindible per part dels usuaris caldrà que de forma gratuïta és descarreguin la Aplicació de RA per al dispositiu mòbil, Tablet o Smartphone.

 

Així podem veure el contingut dels elements a visualitzar amb la capa base d'Open Street Map a un dispositiu mòbil.

 

                                                      

 Si enfoquem cap a un punt del que volem rebre informació el dispositiu ens facilitarà la seva localització i d'aquells elements propers.

 Finalment obtindrem la informació prèviament incorporada i a disposició de l'usuari que tingui l'app descarregada amb l'eina de RA.

 

 

 A QUI ENS ADREÇEM?

 

Volem parlar amb totes aquelles entitats tant publiques com privades que desenvolupin bona part de la seva activitat sobre el territori. Les possibilitats per a treballar son tantes com hom pugui imaginar. Nosaltres n'explicarem algunes opcions com per exemple:

 

1. Es pot fer un mapa d'una ruta turística d'uns indrets determinats, per exemple de Cabanes de Pedra Seca, i a l'arribar a una determinada cabana, visualitzant amb el dispositiu mòbil obtenim informació extra d'aquell determinat indret.
2. Una altra opció seria la de fer un inventari de tot l'arbrat d'un municipi, el posem a disposició dels ciutadans d'aquella ciutat per tal que puguin conèixer quines especies té el seu municipi, quan és van plantar, quan es poden, si hi ha hagut cap incidència amb aquell arbre, etc.
3. Finalment com a tercera proposta considerem que seria interessant disposar d'un mapa amb el patrimoni cultural d'un municipi i amb la eina de RA als usuaris que es trobin al costat d'un be patrimonial rebin informació més detallada.

Val a dir que consideraríem interessant per tal de fomentar economies de proximitat i per aconseguir vies de finançament que en determinats punts de consulta de la RA ens aparegui una icona de publicitat d'un restaurant de la zona, de l'hostal més proper, etc.

 

A partir d'aquí estem oberts a que la vostres necessitats, i amb la vostra imaginació ens feu arribar propostes que de ben segur podem estudiar, adaptar i tirar endavant un projecte innovador.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Analitzem territorialment la teva Base de Dades de Clients, Socis, Proveïdors, Distribuïdors, ... per optimitzar el teu negoci!

Tens una clínica dental i de sobte observes que en el darrer trimestre la teva facturació ha baixat un 15%? Potser és degut a l'apertura d'una clínica de la competència en un determinat barri.

 

Ets un club o associació esportiva i vols conèixer la distribució espacial dels teus associats per tal de millorar la teva comunicació amb ells, personalitzar propostes i adreçar campanyes especifiques?

 

Treballes des de fa molts anys amb uns proveïdors i/o distribuïdors determinats... Creus que podría millorar l'eficiència de la teva productivitat si analitzem la seva distribució territorial?

 

Volem oferir els nostres serveis i coneixement de l'anàlisi territorial al sector privat per tal d'optimitzar les decisions empresarials tenint en compte les variables territorials.

 

COM HO FEM?

 

En primer lloc considerem vital fer una diagnosi a fons de totes aquelles bases de dades (BBDD) que s'utilitzin en les tasques més quotidianes i que puguin disposar d'una variable espacial, ja sigui una adreça de carrer, un codi postal, unes coordenades, un barri, una ciutat, etc.

 

D'acord amb el client es poden prioritzar aquelles bases de dades més significatives i procedim a la seva representació cartogràfica per tal de poder-la analitzar més adientment mitjançant programari GIS. Val a dir que en moltes ocasions és un treball lent ja que et pots trobar amb BBDD incomplertes, amb errors en la seva geolocalització, cal fer modificacions, etc. 

 

 

QUÈ OFERIM?

 

La nostra proposta inclou la mapificació de les BBDD del client, el seu anàlisi territorial, l'elaboració de les principals conclusions i la ajuda permanent en la presa de decisions.

 

Oferim la utilització de les eines GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica) per tal de fer arribar la ciència de la Geografia al mon empresarial.

Tractarem de forma confidencial, segura i anònima qualsevol dada relativa a la seva empresa.

 

Si tens qualsevol comentari o proposta ens trobaràs a la teva disposició a info@solucionsgeografiques.info  

Una enquesta pel coneixement de la distribució territorial d'un determinat fenomen

Des de Solucions volem explicar en detall en que consisteix aquest servei que oferim. Les enquestes son un instrument utilitzat per tenir un cert coneixement d'un fet determinant del que volem aconseguir un anàlisi més detallat.

En molts casos les enquestes presenten una variable territorial, podem conèixer l'origen dels enquestats, municipi on viuen, recorregut fins a la feina, recorregut del camí escolar dels nens, etc. Com a Geògrafs és en aquest darrer aspecte on podem incidir i aportar el nostre Valor Afegit.

La nostra participació pot estructurar-se de la següent forma:

 

• Anàlisi de l'esdeveniment:

Prèviament a la realització del treball de camp i conjuntament amb els tècnics amb qui treballem proposem fer un estudi de l'acte, esdeveniment o fenomen d'estudi per tal de conèixer les possibles casuístiques que hi puguin intervenir.

• Col·laboració en el disseny del qüestionari:

La nostra aportació més important s'ha de centrar en la consideració de les variables espacials que s'han de recollir en el treball de camp posterior.

• Treball de camp:

Tal i com es pot veure en la imatge disposem de tècnics qualificats per la realització de treball de camp tant en la recollida de dades territorials com per la realització d'enquestes on es comptabilitzin aquest tipus de dades.

• Buidatge dels resultats:

Ja al despatx i amb la recopilació de totes les dades aconseguides realitzem un exhaustiu buidatge de les mateixes en funció dels paràmetres acordats i recollits amb anterioritat.

• Mapificació dels resultats:

A partir de les dades recollides podem representar amb la base cartogràfica adient per a cada ocasió les dades amb una component territorial. En la primera imatge és fa referencia als recorreguts habituals dels camins escolars de diversos centres de Cornellà de Llobregat. En la segona imatge és van mostrar els punts on es recollien incidències a la via pública a partir d'unes enquestes realitzades al municipi d'Argentona.

Finalment també podem mostrar els resultats penjant un mapa en un servidor de cartografia digital. Podeu veure més exemples al següent link: http://solucionsgeografiques.info/cartogaleria/

• Redacció d'informes metodològics i de valoració de resultats:

Tanmateix i per complementar tota la resta de possibles tasques a realitzar mostrades amb anterioritat cal destacar per donar un valor afegit de les mateixes la redacció d'informes personalitzats on és recull la metodologa utilitzada, el conjunt dels resultats en taules i gràfiques així com les respectives conclusions de la feina realitzada.



 

 

En definitiva un complert servei que posem a disposició de totes aquelles empreses, entitats o institucions que vulguin conèixer mitjançant la realització d'enquestes la distribució d'un fenomen territorial que tingui una important incidència en la seva activitat quotidiana.

Què podem fer amb les Dades Obertes?

Ja fa uns dies que ens venim plantejant com podem aprofitar els portals Open Data per tal de generar nous recursos.

Doncs hem volgut fer la primera prova amb el portal de dades obertes de l'Ajuntament de Sabadell http://opendata.sabadell.cat/ca/

Tot i que encara considerem que hi ha marge de millora cal reconèixer que el volum de dades publicades es força considerable.

Ens hem endinsat dintre de l'apartat de l'Agenda de Sabadell. Allà hem trobat un arxiu XML. Afortunadament per a nosaltres els esdeveniments estan georeferenciats. A continuació hem passat l'arxiu a un Excel.

Hem optat per construir un mapa amb la localització dels esdeveniments que es realitzaran a Sabadell la darrera setmana del Març dintre del nostre compte de Cartodb. Aprofitant l'Excel i fent unes petites adaptacions el resultat que hem obtingut és el següent:

MAPA DE L'AGENDA SETMANAL DE SABADELL

Per cada un dels actes que es realitzaran durant aquesta setmana hem definit una sèrie de variables com son:

 

1. Adreça.
2. Categoria.
3. Data.
4. Entradeta, és a dir, una petita descripció de l'acte.
5. Nom, parla del lloc o entitat organitzadora.
6. Títol de l'acte.

Val a dir que no hem fet cap cerca de dades, tan sols hem aprofitat les publicades per l'Open Data de l'Ajuntament de Sabadell.

El mapa base que hem utilitzat és el Nokia Terrain Day, afegint un títol descriptiu del mapa, així com una llegenda explicativa del que hi ha representat.

Aquesta és tan sols una de les possibilitats de generar cartografia a partir de les dades obertes que ens faciliten les administracions publiques. En properes entregues mostrarem d'altres possibilitats més elaborades.