dilluns, 4 de maig del 2015

MATIES SERRACANT, CANDIDAT DE LA CRIDA PER SABADELL, RESPON EL NOSTRE QÜESTIONARI (II)

Presentem una nova tanda de respostes al qüestionari que plantegem a candidats amb formació de Geògrafs que es presenten a les Eleccions Municipals del proper 24 de Maig. Ara és el torn de Maties Serracant Camps (Sabadell, 1976) cap de llista de la Crida per Sabadell. A continuació us deixem les seves respostes:



1.    Com un  Geògraf arriba a ser alcaldable d’un municipi?
En el meu cas per la implicació inicial, de jove, en el moviment ecologista que m’ha portat després a la implicació en la política municipal. La formació acadèmica és conseqüència de l’interès pel territori i la seva relació amb les persones.

2.    Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària al front del seu grup municipal a l’Ajuntament?
Moltíssimes! Per una banda la base teòrica, el perquè és necessària la política en relació al territori, a l’espai, com entenem la relació entre territori i poder, entre territori, qualitat de vida i justícia social. Per una altra banda eines per a la comprensió del territori, per a la seva anàlisi, la cartografia, l’estadística. I per altra banda els aspectes legals o procedimentals, el planejament, els instruments, també importantíssims.

3.    Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis? 
I tant! La cartografia és un recurs indispensable com a eina d’anàlisi i comprensió de l’espai i també com a eina per a imaginar i projectar el territori futur.

4.    Creu que un alcalde geògraf, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?
Cal treballar a l’escala local, la de les competències municipals, però sense oblidar el context territorial, comarcal i regional, en el que s’inscriu el municipi. En l’àmbit del Vallès, en el context de la regió metropolitana de Barcelona i el debat comarcal de l’Àrea metropolitana del Vallès, hi ha elements cabdals que s’arrosseguen de la manca d’una relació coherent amb la capital. No és un debat neutre ni absurd. Hi ha elements de gran potència política i de gran potència en la millora de l’eficiència en la gestió de serveis, en la millora del planejament urbanístic, territorial i de les infraestructures.

5.    Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs?
En política hi ha coses més importants que la formació tècnica. És bàsic l’interès per allò que és col·lectiu. En tot cas, és cert que la gent que estudia Geografia pot tenir ja d’entrada un interès especial en allò que és públic, col·lectiu, fet que lligaria amb aquesta predisposició a la que se suma després la formació acadèmica. Des d’un punt de vista tècnic és sobretot important la transdiciplinarietat; res no es pot enfocar des d’una mirada reduïda . La geografia és en sí mateixa ja força transdisciplinària. Però no sortim pas de la llicenciatura preparats per fer de Geògrafs en majúscules. Sempre és necessari envoltar-se d’altres professionals.

6.    En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?
La Geografia ha viscut uns anys de poca projecció pública. En els debats, en els mitjans de comunicació, en les columnes d’opinió, en general han mancat geògrafs i geògrafes. Ara bé, darrerament és més fàcil trobar-te cada vegada més geògrafs i geògrafes en l’administració o bé en empreses de consultoria per a administració local.

7.    Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc.?
La manca de planejament territorial efectiu va fer que el planejament local quedés en mans de la lògica local i la supervisió capritxosa de les comissions d’urbanismes. Un sistema de decisió poc transparent i poc capaç de generar una estratègia a llarg termini. Decisions cabdals es prenien sense el necessari debat a escala territorial.

8.    Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?
Sempre que es faci en coordinació amb les polítiques dels municipis veïns, sí. Les millors idees, els processos de transformació més ambiciosos, sorgeixen de la realitat local. Per això és important que hi hagi capacitat d’innovació i llibertat a escala local, sempre en un marc que permeti la coordinació i alhora dins uns límits coherents amb el model global que es persegueix.

9.    Té alguna experiència professional com a Geògraf a part de la seva experiència com a alcalde i/o regidor?
Sí, a part dels 2 anys de becari (a la UAB i en una consultoria de temes de mobilitat), porto 7 anys treballant com a autònom fent consultoria en temes de mobilitat, territori i medi ambient, sobretot en el marc de l’avaluació del planejament i la planificació estratègica municipal i regional.

10. Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografía?
Uff, no hi he pensat massa. La Geografia té moltes sortides professionals diferents. És difícil l’equilibri entre els fonaments teòrics, que cada vegada trobo més indispensables en un moment en què les eines canvien molt ràpidament, i la part pràctica i aplicada. Les qüestions pràctiques sovint són més fàcils d’aprendre pel teu compte i requereixen d’un major reciclatge continu...

11. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
I tant! Penso que, de fet, més enllà de la llicenciatura, he d’estudiar encara molta geografia.

12. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions?
Amb moltes ganes. Il·lusió i responsabilitat seria la resposta típica, però no per això menys certa. Vivim un moment crític, d’emergència social, en què cal posar el territori de nou a disposició de les necessitats de les persones. En el cas de Sabadell, amb una administració municipal políticament desacreditada, el repte és doblement necessari. Tenim la oportunitat i la necessitat de reconstruir la ciutat en els seus elements físics i organitzatius. Cal estar a l’alçada del moment.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada