La tercera entrega de respostes de candidats amb formació de Geògrafs a les eleccions municipals. En aquest cas el Joan García, candidat i cap de llista de Ciutadans a l'alcaldia de Sabadell. Curiosament a Sabadell hi ha dos caps de llista Geògrafs, en Joan i en Maties Serracant de la Crida. A continuació us deixem les seves respostes al nostre qüestionari:
1.Com un Geògraf arriba a
postular-se per a les llistes d’un municipi?
Es una decisió que té més a veure amb les meves inquietuds
personals com a ciutadà que com a geògraf, tot i que crec que el concepte territorial
que pot aportar un geògraf està molt a prop de les necessitats de la política i
molt més encara de la gestió política.
2. Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li ajudaran
en la seva tasca diària dins de l’Ajuntament?
Visió territorial, l'accent transversal i
multidisciplinar i la capacitat analítica, són
eines que crec necessàries per una bona gestió pública.
3. Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en
la gestió diària dels municipis?
Ho són. De fet crec que són eines de coneixement de la
realitat
4. Creu que un regidor (alcalde) geògraf, pot assolir el repte d’analitzar
les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos
estrictament locals?
Crec que sí. Un
geògraf pot ser un bon gestor públic, de fet el treball dels geògrafs a
l'administració com a tècnics, sol ésser dirigida cap a àrees de gestió. El
concepte clau, torno a dir, es la nostra visió transversal i territorial.
5. Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que
altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús
metges, els perfils que més alcaldies i regidories ocupen a Catalunya. Creu que
falten geògrafs?
Sí, hi falten.
6. En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser
els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió
municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?
Es una qüestió de
dinàmiques, perquè al món anglosaxó el geògraf es una peça clau a la gestió
pública. Necessitem, com a altres temes, un canvi de mentalitat.
7. Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament
territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha
tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què
inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els
grans sistemes generals, infraestructures, etc.?
La falta
d'aplicació del planejament territorial ha creat i continuarà creant, greus
problemes de desequilibri territorial, una manca greu d'eficàcia en les
iniciatives urbanístiques locals i un greu malbaratament de diners públics. És
molt complicat aprofitar sinèrgies intermunicipals, sense una eina de
planejament superior implementada correctament.
8. Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar
aquella màxima del “pensa global, actua local”?
El problema municipal, no es tant com pensar o actuar, sinó
es tracta més de saber amb què actuar. Hi ha un greu problema de finançament de
les competències municipals i això limita bona part del que el món local pot
arribar a fer. Aquest sí que és un tema molt important, que el ciutadà
desconeix i que afecta molt directament al seu entorn més directe.
9. Té alguna experiència professional com a Geògraf?
Sí. Com analista GIS.
10. Amb la seva experiència municipal/professional recomanaria
fer alguna modificació als estudis de Geografia?
Crec que els
estudis s'han d'orientar molt més cap a les sortides professionals que té la geografia,
inclús des d'un punt de vista de la emprenedoria, un camí que acostuma a marginar-se als estudis com els nostres.
Hem de fer professionals de la geografia, no graduats.
11. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
Sí.
12. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions?
Amb il·lusió i amb
ganes de treballar. Es un plaer i un honor treballar per la meva ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada