dilluns, 28 de febrer de 2011

RECUPERACIÓ DELS PAISATGES FLUVIALS METROPOLITANS I LA SEVA INTEGRACIÓ SOCIAL.

El model de desenvolupament urbanístic que s’ha portat a terme al nostre país durant els últims anys, es fonamenta principalment, en la disgregació dels espais lliures en diverses peces, que es disposen de manera perifèrica a la perfecta ubicació dels aprofitaments immobiliaris. Aquest model habitualment ha discriminat  l’entorn, tant de la ciutat, com del paisatge més proper, deixant de banda  elements geogràfics i paisatgístics que existien prèviament en el lloc.

El procés de creixement urbà, comporta de forma quasi inevitable, la destrucció o alteració profunda del medi natural, provocant la substitució dels ecosistemes naturals per els ecosistemes artificials de la ciutat. El paisatge natural es transformat en un paisatge urbà de característiques totalment diferents, aquest deixa de ser analitzat en termes, botànics, geomorfològics, hidràulics, faunístics, etc. per convertir-se en objecte d’anàlisi, des de un altre punt de vista exclusivament arquitectònic. Com a conseqüència d’aquest processos, la ciutat es habitualment percebuda com la negació de la natura.

L’interés mostrat als últims anys per part del ciutadans d’aquests indrets (ciutats metropolitanes), pel contacte amb la natura, s’ha vist reflexat en els seus comportaments cada vegada més sensibles cap a temes ambientals, com la contaminació i la degradació dels espais naturals. Aquest fet ha portat a replantejar-ne, tant la seva importància, com els serveis que presten els espais verds i naturals a la societat, i en especial, la importància natural del riu i el seu ús com a espai lúdic i cultural, dins un entorn urbà.

Per tal de reconciliar les ciutats metropolitanes amb els seus rius, aquests han d’assolir un paper en l’estructura de la ciutat. Els rius metropolitans s’han de considerar com a espais, elements de reequilibri territorial i reserva, com a font de recursos mediambientals i paisatgístics. La rehabilitació dels cursos fluvials s’ha d’insertar dins d’un procés de planificació urbana. S’ha de revaloritzar al seu paper estructurant, però des de la perspectiva de la integració. Aquesta integració riu-ciutat ha de donar cabuda  a la participació social.

Un riu no es solament un element natural, també és un referent social amb el que la ciutadania es pot identificar. Aquest fet es especialment evident al medi urbà. Un curs fluvial viu, no es simplement aquell que té una conservació acceptable, sinó que a més, està socialment identificat i usat. Per tant la rehabilitació dels cursos fluvials urbans ha de tenir un caràcter natural i social.

La relació gairebé inexistent, entre les societats i pràcticament la majoria dels rius metropolitans, es pot considerar com uns dels factors determinants de l’estat de marginalitat d’aquest espais naturals. Per tant, el restabliment d’aquesta relació és un factor essencial per a la seva recuperació.

La recuperació social del riu i la seva introducció en la percepció ambiental i natural dels habitants metropolitans, constitueix un objectiu estratègic en un bon nombre d’àrees metropolitanes del món.

dimecres, 23 de febrer de 2011

INFORMACIÓ DE NOUS CURSOS (Recuperació d'espais fluvials. Bioenginyeria)

Continuant amb el nostre afany d’informar a tots aquells que estigueu interessats en temes on tant la geografia com els geògrafs puguem participar de forma activa, destaquem el curs: "Iniciació a les tècniques de bioenginyeria en l'àmbit fluvial", organitzat per l’AEIP (Associació Espanyola d’Enginyeria del Paisatge) i l’ADENC (Associació per a la defensa i l’Estudi de la natura). 

El curs aportarà coneixements teòrics i pràctics en l'aplicació de tècniques de bioenginyeria per la restauració en àmbits fluvials. Es portarà a terme els propers 24, 25 i 26 de febrer del 2011. S’estructura en dos parts, una teòrica, que es realitzarà al “Consorci per a la Defensa de la conca del Besòs”.(Av. Sant Julià,  241 de Granollers), i una part pràctica, que tindrà lloc al riu Ripoll al seu pas per Sabadell.


Des de Solucions Geogràfiques, us animem assistir, ja que pot ser un bon complement per a la nostra formació com a geògrafs. Nosaltres hem participat en d’altres cursos organitzats per aquestes associacions, dins el marc conceptual de la recuperació paisatgística i fluvial, quedant altament satisfets. Destaquem, dins aquests àmbit, la nostra assistència a les “Jornades sobre la recuperació dels espais fluvials de la Conca del riu Besòs”,organitzades per l’ADENC durant el mesos d’Abril i Maig del 2010.

divendres, 18 de febrer de 2011

Restauració fluvial i paisatgística


A part d’informar-vos de totes aquelles novetats, referents  a cursos, seminaris, congressos , etc...,que estiguin relacionats amb la geografia, es també la nostra intenció, fer cinc cèntims d’aquells cursos que hem realitzat últimament, per si algú de vosaltres estigués interessat en realitzar-los en properes edicions.

Així doncs, dins l’àmbit de la recuperació paisatgística i fluvial,  destaquem l’últim curs on hem participat. Ha estat organitzat pel CIREF(Centro Ibérico de restauración fluvial i ecològica) i respon al títol: “Principios básicos de restauración fluvial  y ecológica. Herramienta fundamental para implementar el buen estado ecológico de los ríos”. S’ha tractat la hidrogeomorfologia i la  restauració fluvial com interacció per al bon estat ecològic del rius. De la mateixa manera, se’ns ha explicat la restauració fluvial com a eina per a la millora de la integritat ecològica dels rius i la disminució de riscos associats a períodes extrems(conca mediterrània).

Creiem important la participació dels geògrafs/es en la planificació dels diferents espais que conformen la nostra realitat (espai urbà, espai natural) i en la integració d’aquests dos espais,  destacant la importància dels rius metropolitans com a estructuradors de l’espai urbà que ens envolta. 

dijous, 17 de febrer de 2011

Estem molt connectats

El nostre projecte vol tenir des d'un primer moment una presència activa a la xarxa.

Per aquest motiu ràpidament hem vist la necessitat d'engegar aquest blog, obrint-nos un compte a twitter: http://twitter.com/SolucionsGeo i des d'ahir Solucions Geogràfiques també està present a Facebook.

Mica en mica anirem omplint de continguts i de les nostres inquietuds aquests canals tan imprescindibles avui dia. No dubteu en contactar amb nosaltres!

Ah! i un altre canal "més habitual", la nostra adreça de correu electrònic: info.solucionsgeografiques@gmail.com

Estem connectadíssims!

dijous, 10 de febrer de 2011

Encuentros entre Geógraf@s

La entrada de hoy esta dedicada a todas aquellas jornadas que por un motivo u otro están relacionadas con la Geografía, dos ejemplos que se celebraran en Barcelona próximamente, son la asamblea organizada por l'AGPC y de la Delegación Catalana del Colegio de Geógrafos el próximo día 25 de febrero a las 18.00 y posterior cena en un restaurante del centro, la segunda la presentación del X forum TIG SIG 2011 organizada por la Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geoespacial (ACTIG) conjuntamente con el Institut Cartogràfic de Catalunya, que se celebrara los días 15 i 16 de marzo de 2011 en Palacio número 6 de Fira de Barcelona (Av. Reina María Cristina, s/n, 08004 Barcelona), en el marco del Saló Globalgeo 2011.
Ambas propuestas son un buen momento para relacionarse con aquellas personas que han hecho de la geografía su trabajo o su pasión.


divendres, 4 de febrer de 2011

Faltan nuevos geógrafos


Con esta entrada, recuperamos un interesante articulo publicado en La Vanguardia, concretamente en fecha 25 de marzo del 2007, de Josep Playà Maset.
En el destacaban la falta de nuevos geógrafos, debido al cambio sufrido por la disciplina geográfica en las últimas décadas, fruto de la interdisciplinariedad en la que se basa esta ciencia, y en el anclaje de la carrera universitaria relacionada con las enseñanzas de letras o humanidades, mientras que en el extranjero esta más vinculada a las ciencias.
La aplicación de nuevas tecnologías, que se han abierto paso de manera agigantada y el no conocimiento de las salidas profesionales que se tienen, hacen que se necesite una mayor proyección tanto económica como social, dando a conocer al mundo que la ciencia que estudia el mundo ya no esta anclada en el pasado y que hay más salidas profesionales que la ser profesor de instituto.
Pese a que las cosas han cambiado mucho en estos 3- 4 años, debido a la inestabilidad del mercado laboral, tenemos que seguir reivindicando que ya existen esos nuevos geógrafos capaces de hacerse cargo de proyectos y trabajos de ámbitos muy distintos como la planificación territorial, ordenación y gestión del paisaje, medio ambiente etc.
Podemos considerar el mensaje latente de este artículo, entre otras situaciones personales de cada uno de nosotros como las que nos han motivado a lanzarnos a la durísima aventura de ejercer de geógrafos en nuestra sociedad.