dissabte, 23 de maig del 2015

JA DISPONIBLE EL BUTLLETÍ DE SOLUCIONS GEOGRÀFIQUES. DÓNA-T'HI D'ALTA

Hem donat un pas endavant en la difusió de les nostres activitats per tal de poder arribar a un públic cada vegada més ample.
Per aquest motiu i gràcies als consells de la nostra companya Tona Codina ens hem llançat a l'aventura de generar el nostre propí Butlletí.

A partir d'ara disposareu d'una nova eina per tal que us facilitem informació periòdica de les nostres activitats.

Ja pots omplir el següent formulari per a la subscripció al nostre Butlletí.


 


 

 

mailing by Mailrelay

dilluns, 18 de maig del 2015

PERE SOLER, CAP DE LLISTA DEL PARTIT SOCIALISTA A SANT CUGAT RESPON EL NOSTRE QÜESTIONARI (i V)

Tanquem aquesta sèrie de qüestionaris realitzats a diverses candidatures que porten a les seves llistes municipals a Geògrafs. Considerem que hem donat veu a un ampli ventall ideològic: CIU, CRIDA PER SABADELL (CUP+ENTESA), CIUTADANS, ERC i PSC. Volem agrair a tots els participants la dedicació del seu temps personal a respondre el nostre qüestionari. Ens sap greu no haver pogut aconseguir la resposta de cap dona Geògrafa que es presenti a les candidatures municipals, de ben segur que n'hi ha, és un repte que mirarem de corregir de cara a properes ocasions. Us deixem les respostes d'en Pere Soler, cap de llista del PSC a Sant Cugat del Vallès.

1.    Com un/a  Geògraf/a arriba a postular-se per a les llistes d’un municipi?
Més que la formació acadèmica crec que són les inquietuds personals i la voluntat de voler transformar la societat en la que vivim. Com sabem les decisions polítiques modifiquen el territori i a la vegada aquest condiciona moltes vegades aquestes decisions, és l’eterna pregunta hem de preservar l’entorn per sobre de tot, o l’hem de modificar per encaixar l’activitat humana, la resposta és l’equilibri i valorar cada indret com si fos únic i a la vegada part d’un tot.

2.    Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària dins de l’Ajuntament?
Crec que l’àmplia visió que et dona la geografia et permet afrontar des d’una perspectiva diferent que si estàs condicionat per un àmbit sectorial. Posar cada peça al seu lloc ajuda a poder coordinar uns treballs sectorials des d’una col·laboració multidisciplinar. El coneixement del territori i una diagnosi social són elements perfectes per encarar els projectes de ciutat, i lògicament un bon equip.
3.    Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis? 
Home sens dubte, tots sabem per quins motius va començar la cartografia...  i com que va ser una de les primeres eines útils per a la gestió pública: la recaptació d’impostos. Tot i així la cartografia et permet veure la variació del territori que has de gestionar. Evidentment també depèn molt de com està “d’explotat o construït” el territori municipal, quan més modificat menys necessitat d’eines com el SIG, o altres tipus d’estudis. També és cert que quan fas de polític amb una gran ciutat t’has de centrar més en la gestió i deixar la qüestió tècnica als professionals, ara sempre ajuda saber-ne alguna cosa.
4.    Creu que un regidor/a geògraf/a, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?
En el meu cas és ho tinc molt fàcil, sóc regidor de l’ajuntament de Sant Cugat i a la vegada conseller comarcal del Vallès Occidental i treballo a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és pot tenir una visió més àmplia i a la vegada més estricte? Tot i que sempre miris pel teu municipi, la teva formació et diu que forma part de les sinèrgies, el difícil és convèncer a aquells que no tenen aquesta amplitud de mires.
5.       Un/a geògraf/a pot generar una visió en política, més àmplia i global que altres disciplines.  Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies i regidories ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs/es?
No seré jo que digui que no! Però crec que falten més persones amb vocació, vinguin d’on vinguin. La nostra formació acadèmica ha anat reduint l’espai de treball o d’aplicabilitat, i sovint ens han menystingut pel que fa a la gestió pública, ens hauríem de qüestionar si les persones són vàlides o no pel càrrec, i deixar-nos aquests estigmes per quan estàs exercint la teva professió d’acord amb la seva formació. Un bon metge pel fet de ser-ho ha de ser un bon gestor públic? O al contrari. Per posar-vos un exemple, en el tercer lloc de la llista m’acompanya un altre geògraf, però no hi és per aquesta condició, sinó d’altres.

6.    En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió municipal per part de geògrafs/es (tant a nivell tècnic com polític)?
Segurament en la política, sinó n’hi ha més és per qüestió vocacional, aquí no hi podem entrar, i a nivell tècnic crec que hi ha un cert desprestigi professional de la geografia, i no hi veig incompatibilitats amb poder treballar en una àrea d’urbanisme, de medi ambient, en l’àrea de serveis socials, o en la de millora urbana. Cada cop els perfils professionals són més acotats. Potser caldria fer una revisió de les especialitats impartides en el grau de Geografia per donar resposta a les necessitats tècniques de la gestió pública.
7.    Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc.?
Sens dubte és un problema, i té a veure amb la pregunta anterior, els geògrafs plantegem temes de visió de futur que moltes vegades trenca amb la concepció del territori del present. Cal ser pro positius, agosarats i valents alhora de plantejar solucions pel territori. A l’àrea metropolitana de Barcelona ara s’està plantejant la modificació del PGM de l’any 1976, amb la posada en marxa del nou Pla Director Urbanístic Metropolità posarà les bases per aquesta nova ordenació i plantejament. I s’ha de fer des de la diversitat de les disciplines i amb visió de futur, això no vol dir enderrocar o destruir el què tenim fet, però si que si cal fer modificacions no condicionar-ho política ni econòmicament, sinó des d’una perspectiva social i millora de l’entorn.
8.    Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?

Doncs si, les polítiques reals comencen des de la proximitat, i per a canviar el món, per a millorar-lo, ho hem de fer des del nostre dia a dia, gota a gota, pas a pas amb actituds quotidianes: separació residus, utilització energies renovables a nivell de la llar, estalvi d’energia, ús de la bicicleta, desplaçaments sostenibles, reutilització de bosses... la conscienciació passa per aquests petits gestos.
9.    Té alguna experiència professional com a Geògraf/a a part de la seva experiència com a alcalde, regidor/a o candidat/a?
Si, com he dit treballo al departament de planificació estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el fet de ser geògraf em fa tenir aquesta mirada àmplia i aplicar-ho en els estudis, diagnosis i propostes que realitzo.
10. Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografía?
Molt possiblement hauríem d’aprofundir amb aspectes més quotidians, com l’estudi de la mobilitat i les propostes infraestructurals, i els models urbans de futur per a un món global. Caldria fer més real o més propera l’experiència que tots tenim de conviure en nuclis poblats o perifèries. Possiblement la gestió del temps n`és una altra derivada poc estudiada aplicada a la geografia humana.
11. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
Si, són uns estudis molt dinàmics i que et fan tenir una visió diferenciada del món.
12. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions? Es torna a presentar?
Amb molta il·lusió, amb ganes de donar un tomb a la meva ciutat, a seguir contribuint en la millora de l’entorn que tenim. Em presento per primera vegada com a cap de llista, encara que porto un mandat com a regidor, un bon entrenament. Segurament em tornaré a presentar vull consolidar aquest projecte que acabo d’encetar. Espero obtenir uns resultats que m’ho permetin fer, tenim molta feina i els companys i companyes i el partit socialista s’ho mereix.

JORDI ESPARRELL, MEMBRE DE LA CANDIDATURA D'ERC+MES A MATARÓ RESPON EL NOSTRE QÜESTIONARI (IV)

Publiquem a continuació les respostes d'en Jordi Esparrell, Geògraf que es presenta a la candidatura d'ERC+MES (Moviment d'Esquerres) a l'Ajuntament de Mataró.

1.      Com un/a Geògraf/a arriba a postular-se per a les llistes d’un municipi?

En el meu cas, jo sempre he estat interessat per la política i més encara per la política local. Quan vaig estudiar la llicenciatura de Geografia em vaig decantar clarament per la Geografia Humana i dintre d'aquesta branca tot el que tenia relació amb el planejament urbà em captivava d'una manera especial. Al darrer any de carrera vaig cursar una assignatura que es deia “El espacio interno de la ciudad” durant aquests mesos el Doctor Horacio Capel em va fer veure que realment el que m'interessava a mi era el món urbà.
Amb els anys he esdevingut un veritable observador dels espais urbans i de la seva planificació i crec que a part de les meves aspiracions polítiques, el fet de estar en una llista per unes eleccions municipals i la possibilitat d'accedir a la casa de la vila i poder dur a terme millores en aquest espai urbà nostre, és sens dubte un somni a realitzar.

  1. Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària dins de l’Ajuntament?
La segona part de la pregunta la deixaré en blanc atès que encara no treballo a l'Ajuntament.
Quan cursava l'últim any de carrera, com he esmentat abans, vaig aprendre molt sobre els espais urbans. Recordo que vaig fer una ressenya d'un treball de l'arquitecte, escultor i dissenyador urbà luxemburguès Rob Krier sobre la ciutat d'Stuttgart; em va fascinar tant que vaig adaptar el seu treball a una plaça del meu municipi. Vet aquí com la Geografia amb els seus estudis sobre la trama urbana i sobre planejament ha ajudat a persones com jo a voler millorar i entendre els diferents espais de la nostra ciutat i d'altres que coneixem o visitem. La cartografia urbana i les diferents formes de planejament urbà són eines que cada dia s'han d’actualitzar als ajuntaments per entendre com és el municipi; ha d'ajudar a l'equip de govern municipal a fer millor la ciutat.

  1. Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis?
Doncs realment crec que si. Ja ho he deixat entreveure a la resposta anterior. Crec que tots els equips de govern municipal, ja siguin de grans ciutats, petites o mitjanes o fins i tot petits poblets o llogarets han de conèixer els seus municipis; han de ser conscients que la trama urbana d'aquell municipi que governen és l'eix vertebrador de les activitats que es realitzen i que és allà on la vida pública conflueix amb els vilatans.

  1. Creu que un regidor/a, pot assolir el repte d’analitzar les sinergies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?
Des del punt de vista si crec possible que un regidor/a pugui assolir aquest repte. La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa diferents plans a nivell territorial com per exemple el PINSAP (Pla Inter departamental de Salut Pública) i per tant els diferents regidors de sanitat de les diferents corporacions locals han hagut de donar el seu parer i participar-hi. Tanmateix doncs si considero que és possible assolir aquest repte i si més no només cal mirar els Consells Comarcals que són ens supramunicipals i que regeixen moltes de les sinergies que hi ha entre les diferents poblacions i quin seria el personal més adient? No treure prestigi a altres professionals però els geògrafs tindríem molt a dir.

  1. Un/a geògraf/a pot generar una visió més amplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies i regidories ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs/es?
Si ho crec, en falten i molts. Abans he comentat que no hem de desmerèixer la feina d'altres professionals, però dubto molt que un metge o un economista sàpiguen, sense informar-se o formar-se, a priori com vertebrar un territori o una trama urbana. Nosaltres els llicenciats en Geografia i especialment els dedicats a la Geografia Humana ho hem estudiat això i ens atrau fins a tal punt d'arribar a ser per nosaltres un desig poder treballar sobre el terreny la cartografia d'un municipi o poder realitzar el seu planejament urbà.

  1. En el cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt més destacada en la gestió municipal per part de geògrafs/es (tant a nivell tècnic com polític)?
La política municipal dista molt d'assemblar-se a la política nacional. Mentre que a nivell autonòmic i nacional el fet mediàtic prima ver a la singularitat, a les petites ciutats sobretot la figura personal d'un individu es fa valer a l'hora de fer campanya i captar seguidors i votants. A nivell municipal si no hi ha figures destacades per qualsevol motiu que siguin geògrafs/es aquests no estaran a les municipalitats. Per altra banda si hi ha una singularitat molt atraient vers als votants i aquest te al seu currículum la Geografia doncs serà un encert. Això només, cal aclarir-ho, és el meu punt de vista.

  1. Catalunya té un problema històric de manca de figures de planejament territorial. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc?
És cert que el PTGC no ha tingut aquest desplegament que s'esperava. Jo ja el vaig analitzar a la facultat aquest problema allà a mitjans dels 90. Els frecs amb Madrid, la falta de comunicació entre ens locals i la Generalitat i l'esclat de la bombolla immobiliària a les acaballes de la dècada dels 90 són des del meu parer causants d'aquest escàs desplegament. Com parlaven abans, en aquests anys, els municipis eren més partidaris de la seva pròpia idiosincràsia que no ser partícips d'una realitat supramunicipal a la qual s'estan afronten en el temps actual. Els ajuntaments no eren conscients als anys 90 de la necessitat d'establir sinergies territorials i plans comuns d'actuació supramunicipal.

  1. Creu que el municipi és certament l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?
Patrick Geddes, activista de la primera meitat del segle XX, a qui se li ha atribuït aquesta frase, “pensa global, actual local”, ja ho va deixar patent en el seu llibre Cities in Evolution de 1915 on manifestava que la idea estava pensada per la planificació urbanística. Doncs així quin millor lloc per començar a fer una planificació urbanística que l'ens local. Jo personalment crec que tota la muntanya de gra que comenci a formar-se al municipi repercutirà en estaments superiors. Si crec que el municipi és el lloc ideal per desenvolupar aquesta màxima.

  1. Té alguna experiència professional com a Geògraf/ a part de la seva experiència com a alcalde, regidor/a o candidat/a?
Realment la meva experiència professional com a Geògraf és bastant curta. Vaig fer alguns treballs com a ajudant de topògraf una temporada i va ser una tasca interessant. Tanmateix vaig fer enquestes i treballs de camp per diferents estudis de mercat per grans superfícies i des de l'any 2005 estic a les llistes de suplents i interins del Departament d'Ensenyament de la Generalitat i les vegades que m'han cridat a llistes per alguna suplència he fet de professor de Geografia i Historia.

  1. Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografia?
Ara per ara només estic a una llista de candidats a l'alcaldia del meu municipi i per tant no tinc experiència en el món de la política municipal; però potser com a llicenciat en Geografia i haver viscut uns anys amb aquesta medalla si que faria algun canvi dins els estudis reglats de Geografia.

  1. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
Quan vaig accedir a la Universitat fa bastants anys podies triar varies llicenciatures o diplomatures segons la teva nota de tall de les PAAU's, ara veritablement no sé ben bé com funciona, però si tornaria a triar Geografia. Jo la vaig triar de primera opció i coneixia moltes de les seves mancances a nivell de sortides professionals, però la vaig escollir perquè volia estudiar Geografia.
  1. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions?
Les eleccions dels 24 de maig les encaro amb optimisme. És la primera vegada que participo en una llista i m'ho he pres com un repte i en tinc ganes de veure els resultats i com aquests transformaran o no el panorama de la meva ciutat. Jo vull una NOVA CIUTAT.

dijous, 14 de maig del 2015

QUANTS QUILÒMETRES FAN ELS PRODUCTES DE LA MEVA CISTELLA DE LA COMPRA?

L’objecte d'aquest post és presentar un estudi que ens van encomanar: La realització d’una comparativa per comprovar la distancia recorreguda entre els productes d’una cistella dels proveïdors de l’Associació de consumidors Remenant les Cireres (Sabadell) i la distancia recorreguda per productes equivalents d’una gran superfície. En tots dos casos el punt de destí és la ciutat de Sabadell.
Es planteja el document amb la informació facilitada per Remenant les cireres en el seu full de comandes setmanals. A partir d’aquest hem fet una selecció de 48 productes alimentaris de diferent tipologia.

A continuació s’explica cronològicament, la metodologia de treball que hem seguit per la realització de les diferents tasques necessàries per assolir l’objectiu:
·      Anàlisi de la fulla de comandes de l’Associació Remenant les cireres. Selecció de 48 productes alimentaris. Traspassar-ho a una fulla de càlcul per tal de disposar del municipi de cada productor. Paral·lelament mitjançant un catàleg online dels productes equivalents d’una gran superfície hem realitzat la mateixa operació.
·      Una vegada disposàvem de les adreces hem fet el càlcul de la distancia en quilòmetres del municipi d’origen fins a Sabadell. Hem utilitzat l’eina de càlcul de distancia en carretera de google maps.
·      El següent pas ha estat la georeferenciació de les adreces dels productors per tal de poder generar la cartografia amb la localització exacta dels municipis productors.
·      També hem volgut veure l’impacte de les distancies en la generació d’emissions de CO2.
·      Amb tota la informació recollida i amb la cartografia realitzada (localització de la finca), hem redactat aquest informe.
En el moment de realitzar l’estudi teníem la impressió que els quilòmetres recorreguts per una cistella de productes d’una gran superfície seria superior al d’una associació de consumidors que té com a un dels seus valors la proximitat dels productors. No obstant no en podíem saber amb exactitud quina és la diferència.  
Prèviament, cal dir que hem intentat fer una cistella el més variada possible de productes alimentaris, on hem inclòs verdures, fruita, làctics, aviram, porc, pa, vi, cervesa, etc. Els productes de referència han estat els de l’associació de Remenant les cireres i per fer la comparativa hem agafat productes equivalents d’un catàleg online d’una gran superfície.
De l’anàlisi d’aquests resultats se’n deriven les següents dades principals:
·      Tan sols un dels 48 productes de la cistella de les cireres té el seu origen més enllà de les fronteres de Catalunya. Estem parlant de la mozzarella importada des d’Itàlia.
·      De la cistella de la gran superfície exactament el 50% (24 productes)procedeixen de fora de Catalunya i d’aquests 3 de fora d’Espanya, tots ells d’Itàlia.
·      El total de quilòmetres recorreguts des del punt de producció de cadascun dels productors dels productes de Remenant les cireres fins a Sabadell és de 5.101 kms.
·      El total de quilòmetres recorreguts des del punt de producció de cadascun dels productors dels productes de la gran superfície fins a Sabadell és de 19.343 kms.
·      La distancia mitjana de cada producte de Remenant les Cireres és de 106 kms. mentre que la distancia mitjana de cada producte de la gran superfície és de 403 kms.
3. Localització dels productors.
Hem volgut georeferenciar els municipis d’origen dels productors per tal d’observar la seva distribució en un mapa. A continuació en presentem els resultats.
3.1 La cistella de Remenant les Cireres

Tan sols donant una ràpida lectura al mapa observem l’aposta de l’associació pel consum local i de proximitat. Com ja hem esmentat amb anterioritat tan sols un dels productes de la cistella té el seu origen fora de Catalunya. S’importen productes de tan sols dues regions.
                                                                                            Fig. 1. LOCALITZACIÓ PRODUCTORS ASSOCIACIÓ REMENANT LES CIRERES

Font: Solucions elaboració pròpia
3.2 La cistella d’una gran superfície
Observem una distribució d’orígens dels productes molt més dispersa pel territori de la península. En aquest cas la cistella de la gran superfície tan sols el 50% dels productes tenen el seu origen dins de Catalunya. S’importen productes de dos Estats (Italia i Espanya) i de 12 regions diferents.


Font: Solucions elaboració pròpia
3.3 Comparativa

Hem volgut fer un mapa conjunt amb els orígens de les dues cistelles per visualitzar d’una manera més clara les diferencies en els orígens.

Font: Solucions elaboració pròpia
4. L’impacte del transport. La generació d’emissions de CO2

Com que ja disposem de les dades dels kms. recorreguts per totes dues cistelles hem pensat que seria molt interessant veure el diferent impacte de la generació d’emissions del CO2 del transport d’una i altra cistella.
Per tal de fer el càlcul hem considerat un viatge setmanal entre origen i destí durant un any, és a dir, hem agrupat les emissions setmanals de recórrer 5101 kms d’una banda i de recórrer 19343 kms. de l’altre.
El resultat és ben diferenciat ja que la cistella de Remenant les cireres genera unes emissions de CO2 per transport de 50’4 tones/any mentre que la cistella d’una gran superfície en genera 191 tones/any
Per realitzar els càlculs hem utilitzat la calculadora de http://www.terra.org/calc/


Font: Solucions elaboració pròpia
5. Conclusions

Queda clara l’aposta pels productes locals i de proximitat de l’associació Remenant les cireres ja que d’una cistella de productes equivalents aquests recorren gairebé una quarta part dels kms. recorreguts per una cistella de productes d’una gran superfície.
Tanmateix l’impacte que el transport d’aquests productes generen al medi ambient es ben diferenciat essent gairebé també quatre vegades inferiors les emissions de CO2 generades pel transport de la cistella de Remenant les cireres que la cistella dels productes d’una gran superfície.
 
En definitiva en un mon globalitzat i amb tanta oferta per al consumidor considerem que aquest breu informe pot esdevenir una eina pedagògica per veure l’impacte de la pressa de decisions al moment de comprar un producte o un altre.

dilluns, 11 de maig del 2015

JOAN GARCÍA, CANDIDAT DE CIUTADANS A SABADELL, RESPON EL NOSTRE QÜESTIONARI (III)

La tercera entrega de respostes de candidats amb formació de Geògrafs a les eleccions municipals. En aquest cas el Joan García, candidat i cap de llista de Ciutadans a l'alcaldia de Sabadell. Curiosament a Sabadell hi ha dos caps de llista Geògrafs, en Joan i en Maties Serracant de la Crida. A continuació us deixem les seves respostes al nostre qüestionari:
 
1.Com un  Geògraf arriba a postular-se per a les llistes d’un municipi?
Es una decisió que té més a veure amb les meves inquietuds personals com a ciutadà que com a geògraf, tot i que crec que el concepte territorial que pot aportar un geògraf està molt a prop de les necessitats de la política i molt més encara de la gestió política.
 
2.    Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li ajudaran en la seva tasca diària dins de l’Ajuntament?
Visió territorial, l'accent transversal i multidisciplinar i la capacitat analítica, són  eines que crec necessàries per una bona gestió pública.
3.    Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis? 
Ho són. De fet crec que són eines de coneixement de la realitat
4.    Creu que un regidor (alcalde) geògraf, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?
Crec que sí. Un geògraf pot ser un bon gestor públic, de fet el treball dels geògrafs a l'administració com a tècnics, sol ésser dirigida cap a àrees de gestió. El concepte clau, torno a dir, es la nostra visió transversal i territorial.
5.    Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies i regidories ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs?
Sí, hi falten.
6.    En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?
Es una qüestió de dinàmiques, perquè al món anglosaxó el geògraf es una peça clau a la gestió pública. Necessitem, com a altres temes, un canvi de mentalitat.
7.    Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc.?
La falta d'aplicació del planejament territorial ha creat i continuarà creant, greus problemes de desequilibri territorial, una manca greu d'eficàcia en les iniciatives urbanístiques locals i un greu malbaratament de diners públics. És molt complicat aprofitar sinèrgies intermunicipals, sense una eina de planejament superior implementada correctament.
8.    Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?
El problema municipal, no es tant com pensar o actuar, sinó es tracta més de saber amb què actuar. Hi ha un greu problema de finançament de les competències municipals i això limita bona part del que el món local pot arribar a fer. Aquest sí que és un tema molt important, que el ciutadà desconeix i que afecta molt directament al seu entorn més directe.
9.    Té alguna experiència professional com a Geògraf?
Sí. Com analista GIS.
10. Amb la seva experiència municipal/professional recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografia?
Crec que els estudis s'han d'orientar molt més cap a les sortides professionals que té la geografia, inclús des d'un punt de vista de la emprenedoria, un camí que acostuma  a marginar-se als estudis com els nostres. Hem de fer professionals de la geografia, no graduats.
11. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
Sí.
12. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions?
Amb il·lusió i amb ganes de treballar. Es un plaer i un honor treballar per la meva ciutat.

dimarts, 5 de maig del 2015

CAP A UNA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA D'ESPAIS ABANDONATS I DEGRADATS?

Fa temps que des de Solucions estem impulsant l'inventari d'espais abandonats, degradats i en desús del nostre territori. Anem camí dels 50 Espais VAT, com els hem batejat, Valor Afegit al Territori, ja que considerem que son Espais que cal conèixer, estudiar i fer-ne propostes per a la seva rehabilitació en busca d'una nova vida que aporti un nou valor al municipi on es localitzen.
 
 

Fins i tot tenim un mapa on volem reflectir la localització de molts d'aquests espais. Aquesta iniciativa el que pretén és visualitzar una problemàtica comuna a molts dels municipis del país. Arribats a aquest punt ens hem de plantejar que al tractar-se d'un fet què és repeteix a tot el territori, de nord a sud i d'est a oest si cal una política de planificació estratègica d'aquests espais a nivell supramunicipal.

En tot cas si aquesta problemática és preten abordar des d'una escala supramunicipal ens hem de preguntar:
  1. On estan aquests espais? Adreça i Coordenades. Referencia Cadastral
  2. A quin municipi?
  3. Per quin planejament estan afectats? Classificació i Qualificació Urbanística
  4. Hi ha cap pla o projecte en marxa?
  5. Quins son els propietaris? Agents implicats
  6. Com es l'espai? Entorn Urbà, rural, una mica d'història...
  7. Altres
Volem fer una CRIDA (en majúscules) a Geògrafs, Arquitectes, Enginyers, i tota la resta de professionals vinculats al territori i evidentment a tots aquells ciutadans i ciutadanes anònims que vulguin identificar un espai abandonat, en desús i/o degradat de la seva vila, del seu municipi o ciutat per tal que aparegui al nostre VATMAP. Per aquest motiu hem habilitat un mail el: espaisvat@solucionsgeografiques.info per atendre les vostres propostes.

Solucions disposa d'una Fitxa amb informació detallada dels Espais VAT que fins al moment hem inventariat. La tenim a disposició de tot aquell que vulgui apostar per defensar un nou projecte en qualsevol d'aquests Espais.

Si considereu que aquests espais es mereixen una segona oportunitat, si teniu un projecte interessant i necessiteu la cooperació de Geògrafs, Arquitectes, Enginyers i Advocats per a desenvolupar una proposta de planificació estratègica no dubtis a contactar amb nosaltres.



dilluns, 4 de maig del 2015

Participem a la II Jornada d’Experiències de treball de joves geògrafs

El proper dimarts 12 de Maig el Marc Vila participarà a la II Jornada d'Experiències de treball de joves geògrafs organitzada conjuntament per la Societat Catalana de Geografia, el Col·legi de Geògrafs i l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya.

En Marc parlarà de "L'aplicació de les tecnologies d'Informació d'Informació Geogràfica"

A la mateixa jornada també hi intervindrà la Geògrafa Montserrat Bustos Hernández tractant el tema de "L'articulació de les ciutats turístiques a partir de peces mínimes".

Us animem a asistir-hi a l'acte. Aquí teniu el link per a la participación d'aquesta jornada.

MATIES SERRACANT, CANDIDAT DE LA CRIDA PER SABADELL, RESPON EL NOSTRE QÜESTIONARI (II)

Presentem una nova tanda de respostes al qüestionari que plantegem a candidats amb formació de Geògrafs que es presenten a les Eleccions Municipals del proper 24 de Maig. Ara és el torn de Maties Serracant Camps (Sabadell, 1976) cap de llista de la Crida per Sabadell. A continuació us deixem les seves respostes:



1.    Com un  Geògraf arriba a ser alcaldable d’un municipi?
En el meu cas per la implicació inicial, de jove, en el moviment ecologista que m’ha portat després a la implicació en la política municipal. La formació acadèmica és conseqüència de l’interès pel territori i la seva relació amb les persones.

2.    Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària al front del seu grup municipal a l’Ajuntament?
Moltíssimes! Per una banda la base teòrica, el perquè és necessària la política en relació al territori, a l’espai, com entenem la relació entre territori i poder, entre territori, qualitat de vida i justícia social. Per una altra banda eines per a la comprensió del territori, per a la seva anàlisi, la cartografia, l’estadística. I per altra banda els aspectes legals o procedimentals, el planejament, els instruments, també importantíssims.

3.    Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis? 
I tant! La cartografia és un recurs indispensable com a eina d’anàlisi i comprensió de l’espai i també com a eina per a imaginar i projectar el territori futur.

4.    Creu que un alcalde geògraf, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?
Cal treballar a l’escala local, la de les competències municipals, però sense oblidar el context territorial, comarcal i regional, en el que s’inscriu el municipi. En l’àmbit del Vallès, en el context de la regió metropolitana de Barcelona i el debat comarcal de l’Àrea metropolitana del Vallès, hi ha elements cabdals que s’arrosseguen de la manca d’una relació coherent amb la capital. No és un debat neutre ni absurd. Hi ha elements de gran potència política i de gran potència en la millora de l’eficiència en la gestió de serveis, en la millora del planejament urbanístic, territorial i de les infraestructures.

5.    Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs?
En política hi ha coses més importants que la formació tècnica. És bàsic l’interès per allò que és col·lectiu. En tot cas, és cert que la gent que estudia Geografia pot tenir ja d’entrada un interès especial en allò que és públic, col·lectiu, fet que lligaria amb aquesta predisposició a la que se suma després la formació acadèmica. Des d’un punt de vista tècnic és sobretot important la transdiciplinarietat; res no es pot enfocar des d’una mirada reduïda . La geografia és en sí mateixa ja força transdisciplinària. Però no sortim pas de la llicenciatura preparats per fer de Geògrafs en majúscules. Sempre és necessari envoltar-se d’altres professionals.

6.    En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?
La Geografia ha viscut uns anys de poca projecció pública. En els debats, en els mitjans de comunicació, en les columnes d’opinió, en general han mancat geògrafs i geògrafes. Ara bé, darrerament és més fàcil trobar-te cada vegada més geògrafs i geògrafes en l’administració o bé en empreses de consultoria per a administració local.

7.    Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc.?
La manca de planejament territorial efectiu va fer que el planejament local quedés en mans de la lògica local i la supervisió capritxosa de les comissions d’urbanismes. Un sistema de decisió poc transparent i poc capaç de generar una estratègia a llarg termini. Decisions cabdals es prenien sense el necessari debat a escala territorial.

8.    Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?
Sempre que es faci en coordinació amb les polítiques dels municipis veïns, sí. Les millors idees, els processos de transformació més ambiciosos, sorgeixen de la realitat local. Per això és important que hi hagi capacitat d’innovació i llibertat a escala local, sempre en un marc que permeti la coordinació i alhora dins uns límits coherents amb el model global que es persegueix.

9.    Té alguna experiència professional com a Geògraf a part de la seva experiència com a alcalde i/o regidor?
Sí, a part dels 2 anys de becari (a la UAB i en una consultoria de temes de mobilitat), porto 7 anys treballant com a autònom fent consultoria en temes de mobilitat, territori i medi ambient, sobretot en el marc de l’avaluació del planejament i la planificació estratègica municipal i regional.

10. Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografía?
Uff, no hi he pensat massa. La Geografia té moltes sortides professionals diferents. És difícil l’equilibri entre els fonaments teòrics, que cada vegada trobo més indispensables en un moment en què les eines canvien molt ràpidament, i la part pràctica i aplicada. Les qüestions pràctiques sovint són més fàcils d’aprendre pel teu compte i requereixen d’un major reciclatge continu...

11. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
I tant! Penso que, de fet, més enllà de la llicenciatura, he d’estudiar encara molta geografia.

12. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions?
Amb moltes ganes. Il·lusió i responsabilitat seria la resposta típica, però no per això menys certa. Vivim un moment crític, d’emergència social, en què cal posar el territori de nou a disposició de les necessitats de les persones. En el cas de Sabadell, amb una administració municipal políticament desacreditada, el repte és doblement necessari. Tenim la oportunitat i la necessitat de reconstruir la ciutat en els seus elements físics i organitzatius. Cal estar a l’alçada del moment.