dilluns, 18 de maig del 2015

JORDI ESPARRELL, MEMBRE DE LA CANDIDATURA D'ERC+MES A MATARÓ RESPON EL NOSTRE QÜESTIONARI (IV)

Publiquem a continuació les respostes d'en Jordi Esparrell, Geògraf que es presenta a la candidatura d'ERC+MES (Moviment d'Esquerres) a l'Ajuntament de Mataró.

1.      Com un/a Geògraf/a arriba a postular-se per a les llistes d’un municipi?

En el meu cas, jo sempre he estat interessat per la política i més encara per la política local. Quan vaig estudiar la llicenciatura de Geografia em vaig decantar clarament per la Geografia Humana i dintre d'aquesta branca tot el que tenia relació amb el planejament urbà em captivava d'una manera especial. Al darrer any de carrera vaig cursar una assignatura que es deia “El espacio interno de la ciudad” durant aquests mesos el Doctor Horacio Capel em va fer veure que realment el que m'interessava a mi era el món urbà.
Amb els anys he esdevingut un veritable observador dels espais urbans i de la seva planificació i crec que a part de les meves aspiracions polítiques, el fet de estar en una llista per unes eleccions municipals i la possibilitat d'accedir a la casa de la vila i poder dur a terme millores en aquest espai urbà nostre, és sens dubte un somni a realitzar.

  1. Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària dins de l’Ajuntament?
La segona part de la pregunta la deixaré en blanc atès que encara no treballo a l'Ajuntament.
Quan cursava l'últim any de carrera, com he esmentat abans, vaig aprendre molt sobre els espais urbans. Recordo que vaig fer una ressenya d'un treball de l'arquitecte, escultor i dissenyador urbà luxemburguès Rob Krier sobre la ciutat d'Stuttgart; em va fascinar tant que vaig adaptar el seu treball a una plaça del meu municipi. Vet aquí com la Geografia amb els seus estudis sobre la trama urbana i sobre planejament ha ajudat a persones com jo a voler millorar i entendre els diferents espais de la nostra ciutat i d'altres que coneixem o visitem. La cartografia urbana i les diferents formes de planejament urbà són eines que cada dia s'han d’actualitzar als ajuntaments per entendre com és el municipi; ha d'ajudar a l'equip de govern municipal a fer millor la ciutat.

  1. Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis?
Doncs realment crec que si. Ja ho he deixat entreveure a la resposta anterior. Crec que tots els equips de govern municipal, ja siguin de grans ciutats, petites o mitjanes o fins i tot petits poblets o llogarets han de conèixer els seus municipis; han de ser conscients que la trama urbana d'aquell municipi que governen és l'eix vertebrador de les activitats que es realitzen i que és allà on la vida pública conflueix amb els vilatans.

  1. Creu que un regidor/a, pot assolir el repte d’analitzar les sinergies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?
Des del punt de vista si crec possible que un regidor/a pugui assolir aquest repte. La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa diferents plans a nivell territorial com per exemple el PINSAP (Pla Inter departamental de Salut Pública) i per tant els diferents regidors de sanitat de les diferents corporacions locals han hagut de donar el seu parer i participar-hi. Tanmateix doncs si considero que és possible assolir aquest repte i si més no només cal mirar els Consells Comarcals que són ens supramunicipals i que regeixen moltes de les sinergies que hi ha entre les diferents poblacions i quin seria el personal més adient? No treure prestigi a altres professionals però els geògrafs tindríem molt a dir.

  1. Un/a geògraf/a pot generar una visió més amplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies i regidories ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs/es?
Si ho crec, en falten i molts. Abans he comentat que no hem de desmerèixer la feina d'altres professionals, però dubto molt que un metge o un economista sàpiguen, sense informar-se o formar-se, a priori com vertebrar un territori o una trama urbana. Nosaltres els llicenciats en Geografia i especialment els dedicats a la Geografia Humana ho hem estudiat això i ens atrau fins a tal punt d'arribar a ser per nosaltres un desig poder treballar sobre el terreny la cartografia d'un municipi o poder realitzar el seu planejament urbà.

  1. En el cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt més destacada en la gestió municipal per part de geògrafs/es (tant a nivell tècnic com polític)?
La política municipal dista molt d'assemblar-se a la política nacional. Mentre que a nivell autonòmic i nacional el fet mediàtic prima ver a la singularitat, a les petites ciutats sobretot la figura personal d'un individu es fa valer a l'hora de fer campanya i captar seguidors i votants. A nivell municipal si no hi ha figures destacades per qualsevol motiu que siguin geògrafs/es aquests no estaran a les municipalitats. Per altra banda si hi ha una singularitat molt atraient vers als votants i aquest te al seu currículum la Geografia doncs serà un encert. Això només, cal aclarir-ho, és el meu punt de vista.

  1. Catalunya té un problema històric de manca de figures de planejament territorial. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc?
És cert que el PTGC no ha tingut aquest desplegament que s'esperava. Jo ja el vaig analitzar a la facultat aquest problema allà a mitjans dels 90. Els frecs amb Madrid, la falta de comunicació entre ens locals i la Generalitat i l'esclat de la bombolla immobiliària a les acaballes de la dècada dels 90 són des del meu parer causants d'aquest escàs desplegament. Com parlaven abans, en aquests anys, els municipis eren més partidaris de la seva pròpia idiosincràsia que no ser partícips d'una realitat supramunicipal a la qual s'estan afronten en el temps actual. Els ajuntaments no eren conscients als anys 90 de la necessitat d'establir sinergies territorials i plans comuns d'actuació supramunicipal.

  1. Creu que el municipi és certament l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?
Patrick Geddes, activista de la primera meitat del segle XX, a qui se li ha atribuït aquesta frase, “pensa global, actual local”, ja ho va deixar patent en el seu llibre Cities in Evolution de 1915 on manifestava que la idea estava pensada per la planificació urbanística. Doncs així quin millor lloc per començar a fer una planificació urbanística que l'ens local. Jo personalment crec que tota la muntanya de gra que comenci a formar-se al municipi repercutirà en estaments superiors. Si crec que el municipi és el lloc ideal per desenvolupar aquesta màxima.

  1. Té alguna experiència professional com a Geògraf/ a part de la seva experiència com a alcalde, regidor/a o candidat/a?
Realment la meva experiència professional com a Geògraf és bastant curta. Vaig fer alguns treballs com a ajudant de topògraf una temporada i va ser una tasca interessant. Tanmateix vaig fer enquestes i treballs de camp per diferents estudis de mercat per grans superfícies i des de l'any 2005 estic a les llistes de suplents i interins del Departament d'Ensenyament de la Generalitat i les vegades que m'han cridat a llistes per alguna suplència he fet de professor de Geografia i Historia.

  1. Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografia?
Ara per ara només estic a una llista de candidats a l'alcaldia del meu municipi i per tant no tinc experiència en el món de la política municipal; però potser com a llicenciat en Geografia i haver viscut uns anys amb aquesta medalla si que faria algun canvi dins els estudis reglats de Geografia.

  1. Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?
Quan vaig accedir a la Universitat fa bastants anys podies triar varies llicenciatures o diplomatures segons la teva nota de tall de les PAAU's, ara veritablement no sé ben bé com funciona, però si tornaria a triar Geografia. Jo la vaig triar de primera opció i coneixia moltes de les seves mancances a nivell de sortides professionals, però la vaig escollir perquè volia estudiar Geografia.
  1. Per acabar. Com encara les pròximes eleccions?
Les eleccions dels 24 de maig les encaro amb optimisme. És la primera vegada que participo en una llista i m'ho he pres com un repte i en tinc ganes de veure els resultats i com aquests transformaran o no el panorama de la meva ciutat. Jo vull una NOVA CIUTAT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada