dilluns, 26 de març del 2012

INTERVENCIÓN Y GESTIÓN DE LOS PAISAJES ORDINARIOS: EL CASO DE LOS ACCESOS A MUNICIPIOS.

A continuación tratamos aquellos paisajes ordinarios que encontramos en las entradas y accesos de los núcleos urbanos, aquellos paisajes que forman parte de la vida cotidiana de las poblaciones, que actualmente han sido considerados por el Convenio Europeo del Paisaje como escenarios hábiles para ser objeto de actuaciones de intervención y gestión del paisaje.

Carretera de Castellar del Vallés acceso a Sentmenat.

Durante un tiempo las entradas (accesos) a la mayoría de los pueblos y ciudades se hacían a través de carreteras bordeadas por hileras de árboles frondosos (olmos, plataneros de paseo, acacias, etc.). Los viajeros sabían que se aproximaban a un núcleo urbano porque unos kilómetros antes de llegar, los acogían galerías de árboles. Las carreteras y caminos unían campo y ciudad de una forma coherente, estructurada.

Por otra parte, los viales eran espacios para el uso social y no estaban limitados a su papel de redes para la movilidad, permitiendo las diferentes modalidades de tráfico motorizado y no motorizado.Posteriormente, la generalización del uso del automóvil obligó a disponer de vías más amplias; a raíz de ello, las hileras de los plataneros de paseo, acacias, olmos y otro arbolado fueron eliminados. Se asfaltaron los caminos rurales, se ensancharon las carreteras, se estrecharon o llegaron a desaparecer los arcenes y las aceras, se habilitaron aparcamientos: todo ello para despejar el camino del coche como uno de los protagonistas del cambio socioeconómico. 

Los árboles fueron vistos como un obstáculo para el progreso, como un elemento asociado a un mundo condenado a desaparecer: era el precio a pagar para encarar un futuro prometedor. Pero al eliminarlos no sólo desaparecía el elemento vegetal y sus atributos asociados (calidad visual, sombra, ritmo y armonía...), sino una perspectiva paisajística de primer orden que permitía una relación amable y gradual entre el campo y la ciudad.
A partir de los años noventa, la creciente preocupación social por el estado de los entornos periurbanos ha permitido replantear la relación de la ciudad con su periferia, iniciándose un cambio de tendencia significativo mediante actuaciones como la recuperación de los espacios públicos, la limitación de la velocidad de circulación, etc.

Acceso a Palau Solità i Plegamans por la carretera C-59
Actualmente, las necesidades de mejora de las periferias urbanas y de pacificación del tráfico devuelven al arbolado el protagonismo perdido y su potencia en la configuración de espacios urbanos acogedores. La recuperación del arbolado viario no debe interpretarse como una operación nostálgica o exclusivamente de embellecimiento sino como una oportunidad para diseñar entradas dignas en las ciudades, mejorar el entorno y aumentar la calidad de vida de las personas. Este hecho queda plasmado en los "Objectius  de Qualitat  Paisajística", publicados por el Observatori del Paisatge” en Catalunya.

En este artículo hemos intentado analizar, de forma breve, los paisajes ordinarios que nos encontramos en los accesos de muchos pueblos y municipios de Catalunya y cómo se han tratado y se tratan en la actualidad. Desde nuestro punto de vista creemos que estos espacios se deberían trabajar y planificar mucho más por parte de autoridades y administraciones públicas, dignificándolos en muchos casos.
Carretera de Caldes de Montbui acceso a Sentmenat.Actuación paisajística realizada.
Las primeras sensaciones y percepciones paisajísticas cuando llegamos a la entrada de muchos núcleos urbanos suele ser muy importante, es la primera percepción que tenemos de aquel lugar, influyendo en nuestra composición del mismo. En muchos de los casos nos encontramos con espacios poco planificados, que dan prioridad al automóvil, dejando de lado elementos ambientales y naturales.

Carretera de Caldes de Montbui acceso a Sentmenat.Actuación paisajística realizada.
Cuando se trabaja, se planifica este tipo de espacio con actuaciones que potencian visuales más valiosas del lugar, con la restitución de una imagen global y unitaria del acceso, adaptando la sección y la planta de la carretera a los actuales condicionantes físicos y a las necesidades funcionales. O cuando se potencia la recuperación del arbolado viario, no deben interpretarse todas estas actuaciones como operaciones nostálgicas o exclusivamente de embellecimiento, sino como una oportunidad para diseñar entradas dignas en las ciudades, mejorando el entorno y aumentando la calidad de vida de las personas. Planteando unas entradas a los núcleos urbanos ordenadas y proyectadas en relación con el paisaje circundante, con unos paisajes arbolados y reestructurados como elementos caracterizadores.

dimecres, 21 de març del 2012

DCGC/AGPC - Taula rodona "Eurovegas", quin model territorial?, 27 de març de 2012


Ens fem ressò d'aquesta interessant jornada per tal que tingui el màxim d'impacte i difussió:

Sota el títol  “Eurovegas”, quin model territorial?, el Col·legi de Geògrafs a Catalunya i l’Associació Professional de Geògrafs a Catalunya organitza una taula rodona per a debatre el model territorial que pot suposar la implantació d’Eurovegas. Un debat que no es vol plantejar com un posicionament directe i explícit sobre el projecte, sinó com l’aportació de dades i arguments, des dels diferents vessants més implicats al territori, per a poder arribar a conclusions sobre quin model territorial es generaria, a la regió metropolitana, amb aquesta implantació.


Participen: 
Pere Suau Sánchez - Geògraf. Membre del col•lectiu La Trama Urbana. 
José Antonio Donaire Benito - Geògraf. Director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics 
José Antonio Garcia Moreno - Vicepresident de DEPANA (Lliga per a la defensa del 
patrimoni natural) 
Lluís Parés Ramoneda - Responsable de política territorial de la Unió de Pagesos de 
Catalunya al Baix Llobregat. 
Modera: 
Helena Cruz Gallach - Professora d'ordenació del territori de la UAB.


Data de realització: dimarts 27 de març
Hora: 19.00
Lloc de realització: Sala d'actes del Centre Cívic Ateneu Fort Pienc (Carrer Ribes 14 / Plaça Fort Pienc 4-5), a Barcelona
Com arribar-hi: Metro (L1; Arc de Triomf), Bus (6, 10, 54, 42 i 141), Renfe (R1, R3 i R4; Arc deTriomf)

dijous, 15 de març del 2012

ESPORT, PAISATGE I PLANIFICACIÓ


Com a corredors de fons sense marques importants, excursionistes sense cap tipus de cim destacable al nostre currículum, “bikers” sense cap gran volta a les nostres cames, però, amb una gran esperit esportiu amateur del que fem "gala". Volem fusionar amb el següent article algunes de les nostres grans passions, l'esport, la planificació territorial i el paisatge.


Per posar-nos en forma i fer esport, qualsevol lloc pot ser bo, però molt millor quan més agradable sigui l'entorn. Hi han moltes formes de fusionar esport i planificació urbanística. Encara que no sigui una relació molt evident, tothom ha fet alguna vegada alguna excursió al camp, ha fet un recorregut a peu coneixent indrets d'alguna ciutat, ha passejat junt a la llera d'un riu o en una platja, etc. Ens trobem amb diferents entorns, espais lliures, àrees d'activitat que es converteixen en poliesportius, gimnasos a l'aire lliure.

Les ciutats moltes vegades ens ofereixen aquests espais, zones que inicialment no han estat dissenyades com a esportives però que per les seves característiques, principalment ambientals, poden ser susceptibles d'un ús esportiu. Un exemple d'això pot ser la llera d'un riu urbà. Aquestes zones depenen de si es troben dotades d'elements o serveis auxiliars mínims, per poder acollir diferents activitats esportives.


El planejament urbanístic, amb aquest marc de fons, assoleix una gran importància, ja que, ès qui té la possibilitat d'establir reserves de terrenys per aquests fins, mitjançant la nova creació de parcs, jardins i àrees d'activitats susceptibles de practicar esport.

Així doncs, la planificació urbanística es posa al servei del ciutadà per lluitar contra l'obesitat i el sedentarisme, i d'altres factors de risc per poder patir malalties cardiovasculars, incentivant els hàbits de la vida saludable. En definitiva per crear espais i entorns saludables.

Area d'activitat física al Parc Fluvial del riu Ripoll (Sabadell)

Des de les diferents administracions governamentals, s'han portat a terme als últims anys, estratègies per frenar el sedentarisme, el sobrepès i la inactivitat. Entre aquestes destaquem aquelles relacionades amb els entorns urbanístics, como poden ser diferents Plans Integrals per a la Activitat Física i l'Esport. És aquí on és més evident, a on entenem aquell punt d'innovació i orientació de nous horitzons en la planificació de les nostres ciutats per a la pràctica d'activitat física.
Dins d'aquestes estratègies es recullen una sèrie de programes i mesures. Algunes centren el seu programa en intervencions urbanes, afavorint projectes d'esport en l'espai públic, adaptant circuits aeròbics per gent gran; incloent la perspectiva de gènere en el disseny i ús d'espais esportius; incloent a les persones amb discapacitat en l'oferta esportiva municipal, comarcal i provincial; convocant projectes d'esport, creativitat e inclusió social; desenvolupant el Pla Nacional per al transport a peu i en bicicleta.

En concret, entre les propostes o programes que es llencen per al foment de l'us de les àrees d'activitat no equipades podem esmentar:
 -Condicionament de rutes amb petites estacions que informen al voltant del tipus d'exercici que es fa, en funció del tipus de terreny, pendents, escalinates..., proporcionant la informació relacionada amb el consum de Kcal per trams o per escales pujades i baixades.
 -Condicionar amb senyals al sòl, llarg passejos marcant diferents formes de realitzar-los: passos llargs, passos curts, ràpids,... diferenciant per colors les senyals en funció de la intensitat o dificultat de tipus de marxa.
 -Elaborar un carrer marcant itineraris i donant informació de l'exercici físic que es realitzarà si es va caminant o en bici.Punts km ,etc....
Totes aquestes estratègies i propostes, junt amb d'altres, no tenen altre fi que conseguir que el nostres municipis/ciutats, afavoreixin la pràctica habitual de l'esport, possibilitant al ciutadà interactuar amb l'entorn, creant noves àrees d’activitat saludables.