dimecres, 23 de juliol de 2014

Dades Espacials, de què estem parlant?

Generalment, com a tècnics especialitzats, utilitzem conceptes, paraules i tractem el llenguatge de forma pròpia amb un matís tecnòcrata. Sovint aquests conceptes no són fàcilment assumibles o no estan suficientment explicats per a molts dels nostres interlocutors (clients) que tenim com a destinataris.
L’objectiu del present escrit és intentar dotar als vocables i als conceptes geoespacials d’un significat més proper i entenedor per a tothom.
Comencem definint el que són les dades espacials o la geoinformació. Qualsevol element que es pugui representar gràficament i que tingui una localització sobre la superfície terrestre es pot considerar un element espacial: una persona, un arbre, una casa, un riu, una ciutat, una senyal, una botiga, un polígon industrial, etc. Si afegim informació a aquest element es pot considerar ja una geodada: edat de la persona, tipus d’arbre, el nom del riu, grandària en població de la ciutat, tipus de senyals, tipus de comerç, nombre d’empreses del polígon industrial, etc.
Per comprendre millor el que són les dades espacials, cal esmentar que habitualment, per tal d’analitzar-la, els geògrafs “reduïm” la realitat a tres formes d’expressió gràfica:
  1. Punts: És un element que podríem localitzar a partir d’unes úniques coordenades geogràfiques, d’una única localització a l’espai. D’elements puntuals hi ha de molts tipus, que poden ser molts més en funció de l’escala de representació cartogràfica que utilitzem. Un element puntual pot ser cadascuna de les parades d’una xarxa de bus d’una ciutat, els equipaments sanitaris de la nostra comarca, els fanals d’una urbanització, els arbres del meu barri, la senyalització de l’Avinguda Principal, la botiga del carrer on visc, etc.
  2. Línies: Aquest tipus d’elements es troben definits per valors d’un parell de coordenades inicials fins a un parell de coordenades finals, més o menys en funció de la longitud dels trams de la línia. Poden fer referència a la xarxa de cablejat de la llum, de l’aigua o del gas, el recorregut de les diferents companyies de bus, el recorregut que fan els nostres comercials cada dia, l’itinerari diari que fem per arribar a la feina, elements geogràfics com els rius, les corbes de nivell, etc. Cadascun dels trams que conformen una línia poden tenir valors diferents, és a dir, per exemple el flux de viatgers entre la parada X1 y la parada X2 no ha de ser idèntic al flux de viatgers entre la parada X2 y la parada X3.
  3. Polígons: Els elements poligonals són els utilitzats per a representar superfícies. Està definit per les línies que conformen el seu contorn i un punt intern que ho identifica. Algun exemple de polígon podem referir-nos a: l’àrea d’una finca on estiuegem, la secció censal a la que pertanyem, el límits administratius del nostre municipi, la nostra comarca o país, el perímetre . S’ha de tenir present que sovint els elements es poden representar amb un punt i també amb un polígon. De fet el punt és una forma simplificada de representar els polígons.
Per la nostra feina és interessant remarcar que cadascun dels elements, ja siguin punts, línies o polígons poden tenir múltiples atributs (característiques, en definitiva una base de dades) és a dir, un punt que defineix un arbre pot dir-nos a la vegada quina espècie es, la seva mida, la seva amplada, ... i evidentment les coordenades de la seva localització.
De la mateixa manera és molt important conèixer les interrelacions que es poden establir entre els diferents elements. Amb eines GIS (Sistemes d’Informació Geogràfics) és molt senzill establir mitjançant un simple anàlisi quines parades de bus (element puntual) de la línia 55 (element lineal) es troben a més de 500 metres del barri on residim (element poligonal).
Un exemple d’aplicació referent als estudis de Geomarketing, seria la localització dels clients i/o proveïdors d’una empresa determinada tan sols a partir de les adreces vinculades a la seva comptabilitat. Instantàniament podem obtenir un anàlisi de la concentració dels clients en una determinada zona, i ho podem contrastar amb l’àrea amb la que estem fent acció comercial per veure si hi ha una relació directa. També és senzill d’observar en quines àrees es concentren els clients amb que facturem més d’x euros/mes.
Mapa amb la concentració dels clients d’una empresa de Sabadell
 
Tan sols si es tenen ordenades les dades geoespacials, i es realitza un acurat anàlisi espacial i estadístic es poden obtenir múltiples resultats que ens ajudin a prendre i millorar les nostres decisions, els nostres negocis, les nostres idees, els desplaçaments quotidians, etc.

dilluns, 21 de juliol de 2014

Tenim la ubicació del nostre despatx a la web de Solucions Geogràfiques

Avui hem actualitzat la web de Solucions i a l'apartat  de contacte pots trobar un mapa amb la ubicació exacta del nostre despatx.
Esperem que us agradi aquesta novetat.

dilluns, 14 de juliol de 2014

L'inventari de l'arbrat urbà de Calafell. Metodologia i Treball de Camp


Inventari de l’arbrat urbà de Calafell

Per gestionar el patrimoni arbori tant de Calafell com de qualsevol municipi, és indispensable disposar d’un inventari amb els elements ben geolocalitzats i que estigui constantment actualitzat, en el qual constin les característiques de l’arbre i les dades més útils per realitzar i organitzar posteriors tasques de manteniment.
                                                                                                                                 
Amb tota la informació obtinguda de cada arbre es podrà conèixer de forma detallada dades útils per a:

  • La previsió d’actuacions a la via pública.
  • La detecció d’afeccions a veïns i ciutadans.
  • Donar alertes que pugui provocar l’arbrat o que afectin al mateix.
  • Per organitzar ordres de treball i prioritzar actuacions.
  • Per gestionar recursos i generar informes.
  • La gestió de l'arbrat municipal.
  • La planificació de les feines de les diferents brigades.

Així doncs, l’inventari de l’arbrat de Calafell permetrà tenir geolocalitzat tot l’arbrat urbà amb la descripció de les seves principals característiques. De la mateixa manera permetrà el desenvolupament d’un sistema de gestió eficient on es podran  planificar tasques i actualitzar automàticament totes les dades referents al arbrat municipal.

 
Metodologia de treball

Els treballs s’han realitzat durant els mesos de maig i juny del 2014 i s’ha estructurat en tres parts:
·      Treball de camp: recollida de dades, geolocalitzant cada un dels arbres i entrant els atributs de camp
·      Depuració i tractament de dades: depuració de les dades geolocalitzades i els seus atributs amb programari SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica).
·      Explotació de dades: explotació de les dades obtingudes i creuament amb altres capes

Treball de camp  

S’ha realitzat un treball de camp acurat amb l’ajuda del GIS/GPS - Leica Zenon 10. Geolocalitzant les diferents especies d’arbres tant d’alineació de carrers con de places i zones verdes i introduint tots els atributs pactats.
Els tècnics de Solucions ha inspeccionat tots els carrers de Calafell per localitzar els arbres a la via pública i poder constatar la totalitat de presència d‘aquests elements, obtenint com a resultat un inventari complert.


El GIS/GPS ha estat preparat amb una sèrie de cartografia de base per donar suport a localització de l’element:
·      Ortofotomapes de la zona d’estudi, que ens permeten visualitzar amb més facilitat l’element a georeferenciar.
·      Cartografia cadastral de la zona, que ens ajuda a confirmar la situació concreta (carrer i número) on es situa l’arbre.
·      Cartografia a diferents escales de la zona, que ens donen més suport per localitzar els elements amb més precisió.
Aquest GIS/GPS a part de situar geogràficament l’element (arbre), ens permet la seva caracterització a partir de la definició d’una sèrie de paràmetres (atributs) que s’han consensuat amb el personal tècnic de la regidoria de medi ambient del municipi de Calafell. Així doncs, es geolocalitza l’arbre sobre una cartografia base, aportant tota una sèrie d’informació a l’element georeferenciat.

Els paràmetres definits que ens permetran tenir una informació addicional dels arbres han estat els següents:
·      Tipus d’arbre: nom científic de l’espècie
·      Grandària: diàmetre del tronc de l’arbre en cm a  1 metre d’alçada.
·      Carrer i número on es situa l’arbre: Localització de l’arbre al carrer concret on es situa (Nom del carrer). Amb el suport de la cartografia cadastral instal·lada al GPS. D’aquest manera podrem localitzar qualsevol arbre amb molta precisió.
·      Barri on es situa l’arbre: Localització de l’arbre al barri concret on es situa (Nom del barri). Amb el suport de la cartografia referent a la divisió de barris facilitada per l’Ajuntament de Calafell.
·      Estat: si hi ha presència o no d’arbre (pot estar tallat, buit l’escocell, etc.).
·      Estat Fitosanitari: estat fitosanitari en el que es troba l’arbre: correcte o malalt.
·      Comentaris: en aquest camp s’ha realitzat una descripció de tot aquells elements o paràmetres als que pot afectar l’arbre: afeccions voreres, finques veïnes, vianants, absència, tala, etc.).

Una altra eina de suport ha estat la preparació d’una sèrie de fitxes amb fotografies de l’arbre (fruit, fulla, tronc), localització de les espècies (carrers, barris) i descripcions de l’arbre (característiques principals), per a facilitar la feina d’identificació de cada espècie.
Aquestes fitxes s’han preparat a partir del llistat d’espècies inventariades l’any 2009 per l’Ajuntament de Calafell i que s’ha facilitat per part del tècnics de la regidoria de medi ambient.

Depuració i tractament de les dades 

Un cop s’han geolocalitzat tots els arbres i s’han recollit totes les dades de camp, aquestes s’han depurat i tractat a gabinet mitjançant un programari GIS (Sistemes d’Informació Geogràfica). Aquest programari ens permet:
·      Visualitzar tots els elements georeferenciats, per comprovar la seva correcta ubicació i corregir els possibles erros en les ubicacions dels arbres.
·      Homogeneïtzar la base de dades segons els diferents atributs.
·      Fer un creuament amb el carrerer del cadastre per comprovar les adreces.
·      Fer el creuament amb la capa de barris de Calafell per indicar a quin barri pertany cada arbre.

En aquesta etapa, mitjançant el creuament de dades d’altres fonts i mapes, també s’ha afegit a la base de dades de l’inventari dels arbres tres camps nous:
·      Tipus d’emplaçament de l’element: si l’arbre estava en un vial o en un parc o plaça.
·      Codi del parc: el codi (numèric) dels parc o zona verda segons codificació específica de l’Ajuntament. 
·      Patrimoni: indica si l’arbre està protegit patrimonialment.

Un cop depurada totes les dades de l’inventari s’ha obtingut un fitxer GIS en format SHP de tots els elements arbres amb la base de dades associada dels atributs. Aquest fitxer és compatible amb qualsevol visor cartogràfic o GIS, permetent visualitzar la localització exacte dels arbres i els seus atributs.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Entrevista a un Geògraf


GEOENTREVISTA

Iniciem una sèrie d’entrevistes als membres de Solucions per tal que tothom ens pugui conèixer una mica millor, i poder reflexionar sobre el mon de la GeoInformació. Aquesta és la transcripció de la primera xerrada amb José Ruiz.

1.- En quin moment us va interessar la Informació Geogràfica?

Des de petit sempre m’han agradat els mapes. Recordo els interminables viatges a principis dels ‘80s a Andalusia amb un mapa a la mà i resseguint els pobles per on passàvem.

2.- Quina és la teva titulació acadèmica?

Soc llicenciat en Geografia per la UAB i Màster en Gestió de Sistemes d’Informació Geogràfica per la UdG.

3.- Quina és la importància avui en dia de la Informació Geogràfica?

Vivim en una societat on conèixer que succeeix i sobretot on succeeix té un valor fonamental. Gairebé totes les nostres activitats més quotidianes succeeixen en l’espai: Vivim en una adreça determinada, ens desplacem a la feina en una línia de bus, hi treballem en la ciutat veïna, anem a comprar a un mercat on hi venen els productes que més ens agraden, ...

4.- Per que és la GeoInformació una eina estratègica?

Considerem que conèixer les característiques del territori, on s’ubiquen els clients de la teva empresa, els veïns de la teva ciutat, ... son elements claus per a empresaris, institucions, polítics que han de prendre decisions transcendentals que tenen una incidència directa sobre el territori. Si volem parlar de ciutats intel·ligents, si volem optimitzar la despesa pública en aquelles inversions més necessàries pels ciutadans ens cal poder conèixer tot el conjunt de variables que hi intervenen sobre el territori.

5.- En quins sectors d'activitat hi te una especial incidència?

Tradicionalment el sector públic ha estat el nostre target principalment, degut a la seva tasca com a gestor de l’espai públic. Avui en dia intentem omplir el ventall tant com sigui possible a totes aquelles iniciatives privades on la variable espacial és un element central de l’anàlisi. Fem projectes amb cellers per tal d’organitzar tota la informació geogràfica (des de parcel·les cadastrals, registrals fins a tipus de sols pendents, orientacions, passant per variables climàtiques com precipitació, humitat, ...) de que disposen i poder vincular-ho així amb temes de producció. El resultat final és disposar de tota aquesta informació ordenada i sistematitzada per tal de millorar processos i maximitzar beneficis.

 6.- Com proposa Solucions Geogràfiques tractar la Informació Geogràfica?

En un primer moment el que proposem es realitzar una diagnosi complerta per conèixer l’estat de la Informació Geogràfica disponible pel client i així veure quines son les possibles mancances i potencialitats a desenvolupar pels nostres tècnics. A partir d’aquí el que pretenem es incorporar totes aquelles variables territorials, que d’acord amb el client suposin una millora en la seva gestió diària. Un cop disposem de totes les variables el que cal moltes vegades es creuar diverses capes d’informació, fet que dona un valor afegit molt notable a les dades disponibles, és a dir, si, per exemple, disposem de una capa d’informació amb tot l’arbrat viari d’un municipi, i en un altre capa disposem dels fanals d’aquest municipi es pot comprovar en quin punt hi ha conflictes entre tots dos elements.

7.- Que aporten els Sistemes d'Informació Geogràfica en el tractament de la GeoInformació?

Els GIS son la eina més potent per poder analitzar la informació geogràfica permetent la combinació de capes i l’anàlisi d’aquestes. Permet l’edició, visualització, anàlisi i sortida cartogràfica de la GeoInformació.

8.- Podeu donar exemples sobre els que hi esteu treballant o en projecte?

Aquest mes de Juny de 2014 hem acabat l’inventari georeferenciat de l’arbrat viari de Calafell (Baix Penedès) definint conjuntament amb l’ajuntament aquelles variables que volien ser definides en aquest inventari, com per exemple la espècie de l’arbre, el seu perímetre, el carrer, l’estat fitosanitari, si era un arbre catalogat, ... Considerem que aquest inventari amb un important treball de camp al darrera és la única forma de tenir una imatge real i exacta de la situació actual d’aquest element (l’arbrat) urbà en concret.  

9.- Quin valor afegit pot aportar la visió dels Geògrafs en el tractament de la Informació Geogràfica?

Els Geògrafs habitualment tenim una visió global del territori, fet que ens capacita com a un dels tècnics més adients per al tractament de la GeoInformació i la posterior explotació i anàlisi de les dades. Creiem que avui dia hi ha accés a multitud de dades que analitzades d’una forma seriosa i detallada poden ajudar molt, tant a institucions públiques com privades. 

dimarts, 1 de juliol de 2014

Balanç segon trimestre de 2014


BALANÇ SEGON TRIMESTRE 2014

El primer que podem dir del Balanç del segon trimestre de l’any 2014 per a Solucions Geogràfiques és que ha estat un Trimestre amb molta activitat i força satisfactori. Han ocorregut moltes coses i aquí n’explicarem les més destacades per a nosaltres:

En primer lloc cal destacar que ja tenim una seu física: El despatx número 8 del Centre de Promoció Empresarial del Vapor Llonch de Sabadell. Aquest fet ens ha ajudat molt a organitzar-nos i estructurar millor la nostra feina.

Cal fer esment també dels projectes que hem anat portant endavant durant aquests tres mesos, on per sobre de tot destacaríem l’inventari Georeferenciat de l’arbrat de Calafell, que tot just acabem de finalitzar. També hem fet diversos peritatges per a advocats on hem delimitat els límits cartogràfics de finques registrals que a partir de la seva descripció no quedava gaire definit.

Un altre fet important es que durant gairebé dos mesos Sara González Pérez ha fet les pràctiques del Màster d’Estudis Territorials i de la Població, esdevenint la primera becaria de la historia de Solucions Geogràfiques.

També cal recordar que durant aquests mesos per part de Solucions Geogràfiques han predominat els contactes comercials per tal de donar-nos a conèixer, fet lògic si tenim en compte que tot just es aquest el nostre primer semestre d’activitat. Han sovintejat els contactes amb empreses i administracions per explicar quines son les nostres iniciatives i propostes. Volem agrair el suport que ens van donar el Daniel Pérez i el Jordi Ruiz durant la nostra participació al Sabadell Smart Congress on vam presentar la nostra app UrbanSG, un visor d’elements urbans amb tècniques de Realitat Augmentada.

Per part nostra volem aprofitar la segona part de 2014 per tal de consolidar el nostre projecte, on les accions comercials esdevenen claus per continuar contactar amb professionals del nostres àmbits, aconseguir que coneguin les nostres iniciatives, com entenem la Geografia i com volem mostrar-nos.