dimecres, 5 d’agost de 2015

CATEGORITZACIÓ DE L'ESPAI: SISTEMES D'ORIENTACIÓ ABSOLUTA I SISTEMES D'ORIENTACIÓ RELATIVA

El segon article ens arriba de la mà d'en David Valls Botet. No és un Geògraf però ha fet una molt recomanable aportació vinculant llengües i territori.
 
A continuació el contingut del seu article:
 
Hi ha llengües (i parlants!) que utilitzen diferents maneres de descriure l’orientació espacial i aquestes diferències corresponen a diferències en el comportament cognitiu. Així doncs, depenent de la llengua que aprenem o adquirim de petits, aquesta té un efecte en el tipus de cognició espacial que adquirim o aprenem.
La qüestió és que hi ha llengües que no conceben l’espai des del punt de vista d’un mateix això és, esquerra, dreta, davant o darrere, punts que canvien amb la posició del parlant, per tant utilitzant un sistema d’orientació relatiu, sinó que ho fan des d’un punt de vista absolut, amb eixos fixos en l’espai geogràfic, d’una forma semblant als nostres punts cardinals (nord, sud, est i oest). De llengües que utilitzen aquests sistemes absoluts se n’han trobat a Austràlia, el sud d’Àsia, Oceania i centre Amèrica.
Potser uns dels exemples més rellevants és la llengua guugu-yimidhirr que es parla a Austràlia, concretament a Queensland, al nord-est. Que per cert, guugu-yimidhirr vol dir “aquests que tenen llengua” i és d’on prové la paraula cangur. Aquesta llengua no té cap terme per designar espai que vingui de parts del cos, o sigui, l’espai no el descriuen en termes com ara esquerra, dreta, davant i darrere. La paraula dreta i esquerra la tenen, però només fan referència a les mans, no a la posició dels objectes. En canvi, en les nostres llengües, com el català, fem servir molts termes espacials derivats del cos humà. Nosaltres som el centre i a partir d’aquí ens orientem a l’espai. Per exemple, podem dir vés d’esquena, passa’m el llapis que tens a l’esquerra. El meu avi deia anar de “cules enreres”, una expressió que no he sentit dir mai a ningú més.
Així en guugu-yimidhirr per a la localització espacial  fan servir  quatre termes, que aproximadament es corresponen a les quatre direccions cardinals que es veuen en el gràfic de sota.
 
De totes maneres, aquestes arrels, aquests termes en guugu-yimidhirr no descriuen  als punts cardinals de la nostra brúixola, sinó que descriuen quadrants d’un pla horitzontal hipotètic. És més, aquest quadrant és troba una mica en rotació en sentit a les busques del rellotge des d’un punt de vista de les nostres brúixoles, així, la mitjana del quadrant nord és orientada lleugerament cap al nord-est (aproximadament 15°) d'acord amb els nostres equivalents.
Un fet que cal tenir molt en compte és que aquestes categories espacials són absolutament fixes, a causa de la geografia de la terra, i no són subjectes a variació d'acord a l'orientació espacial del parlant. Si alguna cosa és al meu “nord”,  és al meu nord, independentment de si és davant meu, darrere meu, a la meva esquerra, o a la meva dreta. La seva posició a l'espai és absolutament fixa respecte de la meva, independentment del meu punt de vista relatiu.
El que pot sorprendre més des del nostre punt de vista, que no utilitzem aquests sistemes d’orientació absoluta, és que aquests termes són utilitzats de forma habitual pels parlants per a descriure moviment i localització. Per tant, si li demanem algú on són els setrills, aquest persona ens respondria en una mena d’equivalent nostra a: són allà, a l’est. Des del nostre punt de vista pot semblar difícil i fins i tot confús, ja que ningú sap on té el nord, bé, alguns menys que d’altres. Per exemple, tota la informació espacial horitzontal es descriu en aquests termes: el sol no baixa o es pon, sinó que va cap a l'oest; la forquilla no és a la meva esquerra, sinó al sud; la marea no baixa, sinó que se’n va cap a l'est.
Tot i que per a les distàncies llargues nosaltres sí que fem servir, normalment, sistemes absoluts. Per exemple, de Barcelona a Cervera hi ha 100 kms., els guugu-yimidhirr fan servir el seu sistema absolut per a qualsevol mena de distància, fins i tot per a les més petites i menys importants. Així nosaltres podem dir: passa’m el ganivet que és a tocar de la cullera, ells diran: passa’m el ganivet que és un centímetre al sud de la cullera. A més, quan parlen sempre han d’indicar la direccionalitat del moviment. Nosaltres podem dir vaig a la botiga i amb això ja en tenim prou, però ells diran vaig a la botiga cap al nord.
A més, és poc probable que les diferències en l'orientació espacial de parlants de guugu-yimidhirr i de català, per exemple, no es limitin només a una simple qüestió lingüística i prou, les diferències entre els sistemes totals absoluts (el seu) i relatius (el nostre) suggereixen diferències reals en l'experiència del parlant i la concepció de l'espai.
Posem un exemple prou definitiu i aclaridor. Imaginem-nos que som en un restaurant giratori, d’aquests que hi ha a certes ciutats del món al capdamunt de llocs com ara torres de comunicacions.  Jo, sóc assegut davant de teu, Toni, que és al cap de taula, amb una persona X a la meva esquerra i una persona Y a la meva dreta. Aquesta seria la nostra manera relativa i egocèntrica de descriure-ho. A les nou, quan tots ens asseiem a taula per sopar, la taula és alineada de manera que el Toni és al nord, jo, al sud, i X i Y, a l'oest i l'est, respectivament; això és el còmput absolut de localització espacial. A dos quarts de deu, a causa de la rotació del restaurant, el Toni és ara a l’est, jo, a l'oest, i X i Y, al nord i sud respectivament. Però des d'un punt de vista relativista egocèntric (el nostre), no hem canviat en absolut, tothom és a la mateixa posició que fa mitja hora, X continua sent a la meva esquerra, per exemple. Però, com que ens hem mogut dins del pla horitzontal perquè el restaurant gira, en el sistema absolut dels guugu-yimidhirr la gent de la taula ha anat canviant de lloc.
El sistema del  guugu-yimidhirr requereix sempre la capacitat per determinar a quin lloc són dels quatre quadrants. Això és, en espais oberts, de dia, però també de nit, en un bosc o dins d’un restaurant giratori. Per tant, els guugu-yimidhirr han de dur per força un mapa mental del seu territori, alineat amb els quadrants el qual els permet de fixar en tot moment la posició d’un objecte respecte d’on són ells. Si es té aquest mapa mental, amb el sistema guugu-yimidhirr és impossible de perdre’s. 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada