Des dels nostres inicis ens hem volgut significar per la promoció d'aquelles feines on els Geògrafs i les Geògrafes son protagonistes.
Ara que s'acosta el moment de les eleccions municipals del proper 24 de Maig i essent el municipi l'escala de decisions més pròxima al ciutadà volem donar la paraula a candidats, regidors i/o alcaldes que tinguin en la Geografia la seva formació professional.
Poc a poc anirem publicant les respostes de tots aquells que ens les han fet arribar. La nostra voluntat és la de donar veu a totes les sensibilitats de l'arc parlamentari català.
Hem començat per un petit poble del Ripollès on en Pep Coma (CiU) n'és actualment l'alcalde. Volem agrair abans de res la seva col·laboració i l'esforç que suposa amb una agenda tan plena com la seva. Li hem fet un petit qüestionari i aquestes han estat les seves respostes:
1. Com un Geògraf arriba a ser
alcalde d’un municipi?
Doncs bé, crec que els
geògrafs som persones amb una preocupació pel què passa al nostre voltant, al
nostre territori i a la gent que hi viu, i un alcalde o regidor no deixa de ser
algú que li preocupen també aquestes coses, que vol solucionar els problemes
dels seus conciutadans. A mi particularment, que la geografia fou vocacional,
sempre he tingut aquest interès en saber com funcionava el meu municipi o
intentant captar-ne les problemàtiques territorials, fins que un dia vaig
decidir aportar els meus coneixements, la poca experiència que tinc i la molta
voluntat de resoldre els problemes de la gent tot encapçalant la casa de tots,
l’Ajuntament.
2. Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han
ajudat en la seva tasca diària al front de l’Ajuntament?
Crec que la Geografia m’ha
servit de molt per encapçalar un ajuntament. La feina d’alcalde és la de saber
gestionar, dirigir,... i sobretot en un ajuntament petit, saber fer de tot i
entendre-hi una mica de tot. Per les mans d’un alcalde hi passen temes
d’urbanisme, de medi ambient, de pastures, de gestió forestal, de promoció
turística, participació ciutadana o de protecció civil enfront de riscos
naturals, entre d’altres. Molts d’aquests coneixements, gràcies a la formació
transversal que tenim, els tenim interioritzats. Un exemple ben clar, que em
trobo aquests dies gestionant des de l’ajuntament és el repartiment de les
pastures comunals entre els ramaders. Per a fer aquesta distribució cal
utilitzar el SIGPAC, una eina del Ministeri d’Agricultura que no és res més que
un sistema d’informació geogràfica aplicat a l’agricultura i ramaderia. Doncs
bé, fer funcionar l’aplicació, calcular els coeficients de superfície apte per
la pastura,.. no té secret per un geògraf que hagi treballat amb un SIG. Moltes
vegades, també, per a sol·licitar ajudes o subvencions o en projectes, jo
mateix (com a geògraf) acabo complimentant les memòries justificatives gràcies
a la visió transversal que dóna una perspectiva més integral de la realitat del
territori i podem adequar més la justificació de la necessitat de la inversió.
3. Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en
la gestió diària dels municipis?
Són molt importants. En un
ajuntament petit com el nostre (340 habitants), això és un problema ja que no
tenim la capacitat per a fer-ho, però la organització de la informació geogràfica
o poder disposar d’un sistema d’informació geogràfica obre un ventall enorme de
possibilitats i facilita molt la feina de gestió. De les primeres feines que
vaig fer com a alcalde, tres tenen molt a veure amb això: regularització de la
cartografia cadastral, aprovar el nomenclàtor municipal (no existia res més que
un llistat de carrers) i regularitzar el cobrament d’impostos i taxes per cada
finca existent. M’hagués agradat impulsar un “mini” SIG, per a poder gestionar
sobretot les dues últimes qüestions, però no va ser possible per motius tècnics
i financers. Poder tenir a un cop de clic sobre el mapa, si aquell habitatge
paga escombraries, aigua o IBI o deu alguns rebuts, seria fantàstic. Ara ens
porta una mica més de temps, però també tenim aquesta informació.
4. Creu que un alcalde geògraf, pot assolir el repte d’analitzar les
sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos
estrictament locals?
Els geògrafs som especialistes
en fer el canvi d'escala, en tenir una visió d'un territori a diferents
escales. L'alcalde ha de gestionar el seu terme municipal, però tots sabem que
el territori es molt complex i que les dinàmiques i processos que s'esdevenen
en un municipi de vegades responen a qüestions externes del mateix. En un municipi
tenim fluxos d'entrada i de sortida que generen o distorsionen els fenòmens o
problemàtiques que s'esdevenen en el territori que un alcalde ha de gestionar.
I en això, és molt important fer un canvi d'escala i situar-se en un àmbit
supramunicipal (subcomarca, comarca, regió,...) per entendre-ho i buscar la
solució als problemes detectats. Tanmateix, en un país on predominen els petits
municipis, és essencial la col·laboració amb els veïns (a diverses escales i
àmbits geogràfics) a fi de ser més competitius i eficients en la prestació de
serveis a la ciutadania.
5. Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que
altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús
metges, els perfils que més alcaldies ocupen a Catalunya. Creu que falten
geògrafs?
En tot cas, crec que els
geògrafs juguem amb un avantatge inicial respecte a altres titulats. Tothom pot
dedicar-se a la gestió pública, a fer política en el sentit de prendre
decisions respecte als assumptes de tots, i al final un (sigui advocat, metge,
enginyer o pagès) n'acaba aprenent. Ara bé, crec que els geògrafs, des del
primer dia que tenim responsabilitats polítiques, som capaços d'adaptar-nos
molt ràpidament al "territori". L'analitzem, en detectem els
problemes i pensem solucions. La feina d'alcalde o regidor es precisament
aquesta: analitzar (sovint per part dels tècnics) quin territori/gent tenim,
detectar els problemes de la gent (mobilitat, abastament d'aigua, habitatge,
ocupació, futur de l'agricultura o ramaderia,...) i buscar solucions.
Tanmateix, la nostra formació transversal ens permet tenir un cert coneixement
sobre totes aquestes temàtiques, i, per exemple, tot i no ser experts en
urbanisme no ens sona estrany quan els tècnics ens parlen de POUM's, plans
parcials o el sòl no urbanitzable o
quans els tècnics de turisme editen un nou fulletó turístic podem
incidir en la cartografia del municipi on apareixen els punts amb els comerços,
en la descripció del municipi o l'itinerari de la ruta a peu corresponent.
6. En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser
els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió
municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?
Crec que tenim un problema de
visibilitat important en la societat. La gent encara no sap què és un geògraf.
Tothom sap a que es dedica un metge, una advocada, un químic o una psicòloga.
Els titulats provinent de les carreres anomenades de "Lletres" ens
consta més visualitzar les nostres aptituds professionals. Crec que en part
passa a historiadors, antropòlegs, filòsofs o geògrafs,... que semblem
destinats a únicament i exclusiva a realitzar docència i acabar essent
professors, quan en realitat ocupem llocs de treball molt diversos, fruit de la
nostra versatilitat professional. Des de la Geografia, crec que el propi
col·lectiu -i sovint les universitats que formen aquests professionals- ens hem
decantat molt cap a la docència, a formar professors de Geografia, i hem
oblidat que el geògraf és un científic molt aplicat que pot exercir amb molta
competència com a tècnic (ja sigui treballant a l'administració pública o en
una consultoria privada) o assumint algunes responsabilitats polítiques. Els
sistemes d'informació geogràfica, que és un camp on tècnicament podem
excel·lir, sovint hi trobem informàtics o enginyers. En qüestions de
planificació territorial hi ha més arquitectes, enginyers o biòlegs que
geògrafs, que tenim aquesta visió més transversal pròpia de la planificació de
la regió. Amb això no vull dir que els geògrafs som els únics capacitats per a
dur a terme tasques d'aquestes temàtiques, però que resulta estrany la poca
quantitat de col·legues que treballa en aquests àmbits.
7. Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament
territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha
tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què
inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els
grans sistemes generals, infraestructures, etc.?
A Catalunya (com a molts
altres llocs) hem començat la casa per la teulada, i això té conseqüències. La
majoria de plans urbanístics que ordenen petits sectors del territori van
aparèixer a la dècada dels anys 70/80, molts d'ells empesos per la voràgine
urbanística del creixement demogràfic de les grans ciutats o del turisme de sol
i platja de les dècades anteriors. Hi havia en aquells moments, doncs, una
necessitat per part de l'administració pública (sobretot la més propera al
territori que patia els canvis, els ajuntaments) en planificar i controlar
aquests creixements. I va començar, en certa manera, un "campi qui
pugui". Municipis sense planejament, municipis amb pla general, municipis
amb pla general sense saber per quin model urbanístic apostava el municipi veí,
municipis que volien conservar l'esquema urbanístic tradicional, municipis que
basaven el seu creixement en un model d'urbanització dispersa,... Quan hom
aixeca el cap, i fa una anàlisi més general a una escala superior, s'adona que
el territori s'ha ordenat sense cap esquema rector o sense cap pauta general. La
planificació sectorial, i sobretot la territorial desenvolupada a partir de
1995 amb el PTGC o a la dècada del 2000 amb els plans territorials parcials i
els plans directors urbanístics, han donat aquesta visió més general pels
àmbits nacional, regional o supramunicipal, establint un model que ha de posar
ordre i evitar els conflictes territorials.
8. Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella
màxima del “pensa global, actua local”?
Sí, ho crec. Penso que cadascú
ha d'assumir les responsabilitats a casa seva. Hem de ser conscients del que
passa arreu del món, però realment podem aportar poca cosa en solucionar el què
passa a Síria, el Txad o Haití. Triant els residus a casa, escollint productes
de quilòmetre zero, reduint el consum energètic... actuant localment, estem
aplicant estratègies globals.
9. Té alguna experiència professional com a Geògraf a part de la seva
experiència com a alcalde i/o regidor?
Des de que em vaig llicenciar
a la Universitat de Barcelona he pogut realitzar-me professionalment en dos
àmbits: com a docent i com a tècnic. En la docència i la recerca tinc una
trajectòria més llarga. Actualment faig classes al Grau de Geografia de la
Universitat de Barcelona, i he impartit docència a Ciències Ambientals o als
Màsters de Planificació Territorial i Gestió Ambiental o al de Formació del
Professorat d'Educació Secundària i Batxillerat de la mateixa universitat.
Conjuntament amb la docència, m'he dedicat a realitzar recerca sobre ordenació
del territori, organització territorial i/o turisme en el marc del Grup de
Recerca Consolidat d'Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional de la
UB. Com a tècnic tinc menys experiència
professional, però durant un temps vaig realitzar treballs de consultoria al
Servei de Plànol i Estadística de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Des
de fa temps, la docència i les responsabilitats en la gestió pública (com a
alcalde de Molló i vicepresident i conseller comarcal de Promoció Econòmica i
Projecció Comarcal del Consell Comarcal del Ripollès) no em deixen més temps.
10. Amb la seva experiència
municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografia?
Crec que cal fer alguns
ajustos als plans d'estudi del Grau de Geografia (en les seves denominacions
diverses). Els sistemes d'informació geogràfica, les bases de dades,
l'urbanisme i l'ordenació del territori o la gestió ambiental han de ser
continguts bàsics que ha de dominar el geògraf. Ens hem de prendre seriosament
que per treballar com a tècnics de o per l'administració pública (que és una de
les sortides professionals que més poden ocupar als graduats en Geografia) hem
de tenir un coneixement profund d'aquestes matèries i de les tècniques i
mètodes propis que utilitzen. També caldria afegir més aplicabilitat i
concreció en els treballs pràctics acadèmics, que de vegades, estan molt
allunyats de la realitat professional.
11. Si pogués tornar al passat,
tornaria a estudiar Geografia?
Sí, sense cap dubte. Estic
molt content d'haver estudiat Geografia. Crec que em va fer madurar com a
persona, a part dels coneixements que em va aportar. És un ensenyament
tranversal que et permet entendre la dimensió espacial dels fenòmens a
diferents escales. Que puguis explicar als teus amics quan vas de viatge perquè
el paisatge de Nicaragua o el Canadà és com és, no té preu.
12. Per acabar. Com encara les
pròximes eleccions? Es torna a presentar?
Sí, he decidit continuar 4
anys més al capdavant de l'ajuntament si els ciutadans em fan confiança. En un
ajuntament la feina no s'acaba, i sempre hi ha projectes pendents per tal de
millorar la qualitat de vida dels veïns i millorar l'experiència d'aquells que
ens visiten. Aquest és l'objectiu del proper mandat. No ens manquen grans
infraestructures ni equipaments, i en aquest context econòmic, el que ens cal
és arrencar projectes motor pel nostre territori, com ara la futura creació del
parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser o potenciar un turisme
sostenible i responsable, basat en la natura, la gastronomia amb producte local
o la nostra història (la frontera o la retirada republicana).
13. Considera que una empresa com
Solucions Geogràfiques pot donar respostes a algunes de les necessitats d’un municipi
com el vostre?
Clar que sí. Sobretot en
municipis petits, que els manca aquest "tècnic generalista de
territori". Als ajuntaments treballem amb molta informació espacial i
realitzant projectes de territori. Sovint s'encarreguen molts treballs a consultores
externes, i habitualment els arquitectes, enginyers,... han estat capaços
d'aconseguir contractes amb administracions locals cap als seus despatxos
professionals tot realitzant tasques que els geògrafs podem fer perfectament.
La qüestió és que tenim un problema de visibilitat entre la societat respecte a
que els geògrafs podem solucionar un conflicte de camins, la segregació d'una
parcel·la, la mobilitat d'un nucli urbà o la redacció d'un pla estratègic de
turisme al Priorat. Crec que des de Solucions Geogràfiques feu un enorme esforç
per tal de visualitzar els geògrafs com als tècnics de territori per
excel·lència, però crec que al col·lectiu encara ens queda feina per fer.
