dilluns, 20 d’abril de 2015

Alcaldes, Regidors/es i Candidats/es Geògrafs/es a les Municipals de 2015 (I)

Des dels nostres inicis ens hem volgut significar per la promoció d'aquelles feines on els Geògrafs i les Geògrafes son protagonistes.
 
Ara que s'acosta el moment de les eleccions municipals del proper 24 de Maig i essent el municipi l'escala de decisions més pròxima al ciutadà volem donar la paraula a candidats, regidors i/o alcaldes que tinguin en la Geografia la seva formació professional.
 
Poc a poc anirem publicant les respostes de tots aquells que ens les han fet arribar. La nostra voluntat és la de donar veu a totes les sensibilitats de l'arc parlamentari català.
 
Hem començat per un petit poble del Ripollès on en Pep Coma (CiU) n'és actualment l'alcalde. Volem agrair abans de res la seva col·laboració i l'esforç que suposa amb una agenda tan plena com la seva. Li hem fet un petit qüestionari i aquestes han estat les seves respostes:


1.    Com un  Geògraf arriba a ser alcalde d’un municipi?

Doncs bé, crec que els geògrafs som persones amb una preocupació pel què passa al nostre voltant, al nostre territori i a la gent que hi viu, i un alcalde o regidor no deixa de ser algú que li preocupen també aquestes coses, que vol solucionar els problemes dels seus conciutadans. A mi particularment, que la geografia fou vocacional, sempre he tingut aquest interès en saber com funcionava el meu municipi o intentant captar-ne les problemàtiques territorials, fins que un dia vaig decidir aportar els meus coneixements, la poca experiència que tinc i la molta voluntat de resoldre els problemes de la gent tot encapçalant la casa de tots, l’Ajuntament.

2.    Quines eines considera que li ha aportat la Geografia i que li han ajudat en la seva tasca diària al front de l’Ajuntament?

Crec que la Geografia m’ha servit de molt per encapçalar un ajuntament. La feina d’alcalde és la de saber gestionar, dirigir,... i sobretot en un ajuntament petit, saber fer de tot i entendre-hi una mica de tot. Per les mans d’un alcalde hi passen temes d’urbanisme, de medi ambient, de pastures, de gestió forestal, de promoció turística, participació ciutadana o de protecció civil enfront de riscos naturals, entre d’altres. Molts d’aquests coneixements, gràcies a la formació transversal que tenim, els tenim interioritzats. Un exemple ben clar, que em trobo aquests dies gestionant des de l’ajuntament és el repartiment de les pastures comunals entre els ramaders. Per a fer aquesta distribució cal utilitzar el SIGPAC, una eina del Ministeri d’Agricultura que no és res més que un sistema d’informació geogràfica aplicat a l’agricultura i ramaderia. Doncs bé, fer funcionar l’aplicació, calcular els coeficients de superfície apte per la pastura,.. no té secret per un geògraf que hagi treballat amb un SIG. Moltes vegades, també, per a sol·licitar ajudes o subvencions o en projectes, jo mateix (com a geògraf) acabo complimentant les memòries justificatives gràcies a la visió transversal que dóna una perspectiva més integral de la realitat del territori i podem adequar més la justificació de la necessitat de la inversió.

3.    Creu que la informació geogràfica i la cartografia són eines cabdals en la gestió diària dels municipis? 

Són molt importants. En un ajuntament petit com el nostre (340 habitants), això és un problema ja que no tenim la capacitat per a fer-ho, però la organització de la informació geogràfica o poder disposar d’un sistema d’informació geogràfica obre un ventall enorme de possibilitats i facilita molt la feina de gestió. De les primeres feines que vaig fer com a alcalde, tres tenen molt a veure amb això: regularització de la cartografia cadastral, aprovar el nomenclàtor municipal (no existia res més que un llistat de carrers) i regularitzar el cobrament d’impostos i taxes per cada finca existent. M’hagués agradat impulsar un “mini” SIG, per a poder gestionar sobretot les dues últimes qüestions, però no va ser possible per motius tècnics i financers. Poder tenir a un cop de clic sobre el mapa, si aquell habitatge paga escombraries, aigua o IBI o deu alguns rebuts, seria fantàstic. Ara ens porta una mica més de temps, però també tenim aquesta informació.

4.    Creu que un alcalde geògraf, pot assolir el repte d’analitzar les sinèrgies territorials (sovint supramunicipals) per sobre dels interessos estrictament locals?

Els geògrafs som especialistes en fer el canvi d'escala, en tenir una visió d'un territori a diferents escales. L'alcalde ha de gestionar el seu terme municipal, però tots sabem que el territori es molt complex i que les dinàmiques i processos que s'esdevenen en un municipi de vegades responen a qüestions externes del mateix. En un municipi tenim fluxos d'entrada i de sortida que generen o distorsionen els fenòmens o problemàtiques que s'esdevenen en el territori que un alcalde ha de gestionar. I en això, és molt important fer un canvi d'escala i situar-se en un àmbit supramunicipal (subcomarca, comarca, regió,...) per entendre-ho i buscar la solució als problemes detectats. Tanmateix, en un país on predominen els petits municipis, és essencial la col·laboració amb els veïns (a diverses escales i àmbits geogràfics) a fi de ser més competitius i eficients en la prestació de serveis a la ciutadania.

5.    Un geògraf pot generar una visió en política, més àmplia i global que altres disciplines. Sovint són economistes, advocats, politòlegs, inclús metges, els perfils que més alcaldies ocupen a Catalunya. Creu que falten geògrafs?

En tot cas, crec que els geògrafs juguem amb un avantatge inicial respecte a altres titulats. Tothom pot dedicar-se a la gestió pública, a fer política en el sentit de prendre decisions respecte als assumptes de tots, i al final un (sigui advocat, metge, enginyer o pagès) n'acaba aprenent. Ara bé, crec que els geògrafs, des del primer dia que tenim responsabilitats polítiques, som capaços d'adaptar-nos molt ràpidament al "territori". L'analitzem, en detectem els problemes i pensem solucions. La feina d'alcalde o regidor es precisament aquesta: analitzar (sovint per part dels tècnics) quin territori/gent tenim, detectar els problemes de la gent (mobilitat, abastament d'aigua, habitatge, ocupació, futur de l'agricultura o ramaderia,...) i buscar solucions. Tanmateix, la nostra formació transversal ens permet tenir un cert coneixement sobre totes aquestes temàtiques, i, per exemple, tot i no ser experts en urbanisme no ens sona estrany quan els tècnics ens parlen de POUM's, plans parcials o el sòl no urbanitzable o  quans els tècnics de turisme editen un nou fulletó turístic podem incidir en la cartografia del municipi on apareixen els punts amb els comerços, en la descripció del municipi o l'itinerari de la ruta a peu corresponent.

6.    En cas de resposta positiva en la pregunta anterior: Quins poden ser els motius perquè no hi hagi una presència molt destacada en la gestió municipal per part de geògrafs (tant a nivell tècnic com polític)?

Crec que tenim un problema de visibilitat important en la societat. La gent encara no sap què és un geògraf. Tothom sap a que es dedica un metge, una advocada, un químic o una psicòloga. Els titulats provinent de les carreres anomenades de "Lletres" ens consta més visualitzar les nostres aptituds professionals. Crec que en part passa a historiadors, antropòlegs, filòsofs o geògrafs,... que semblem destinats a únicament i exclusiva a realitzar docència i acabar essent professors, quan en realitat ocupem llocs de treball molt diversos, fruit de la nostra versatilitat professional. Des de la Geografia, crec que el propi col·lectiu -i sovint les universitats que formen aquests professionals- ens hem decantat molt cap a la docència, a formar professors de Geografia, i hem oblidat que el geògraf és un científic molt aplicat que pot exercir amb molta competència com a tècnic (ja sigui treballant a l'administració pública o en una consultoria privada) o assumint algunes responsabilitats polítiques. Els sistemes d'informació geogràfica, que és un camp on tècnicament podem excel·lir, sovint hi trobem informàtics o enginyers. En qüestions de planificació territorial hi ha més arquitectes, enginyers o biòlegs que geògrafs, que tenim aquesta visió més transversal pròpia de la planificació de la regió. Amb això no vull dir que els geògrafs som els únics capacitats per a dur a terme tasques d'aquestes temàtiques, però que resulta estrany la poca quantitat de col·legues que treballa en aquests àmbits.

7.    Catalunya té un problema històric de manca de figures de plantejament territorial. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC) de 1995 no ha tingut el desplegament que mereixia, tant a nivell parcial com sectorial. Què inconvenients origina aquesta realitat a nivell local, en l’urbanisme, els grans sistemes generals, infraestructures, etc.?

A Catalunya (com a molts altres llocs) hem començat la casa per la teulada, i això té conseqüències. La majoria de plans urbanístics que ordenen petits sectors del territori van aparèixer a la dècada dels anys 70/80, molts d'ells empesos per la voràgine urbanística del creixement demogràfic de les grans ciutats o del turisme de sol i platja de les dècades anteriors. Hi havia en aquells moments, doncs, una necessitat per part de l'administració pública (sobretot la més propera al territori que patia els canvis, els ajuntaments) en planificar i controlar aquests creixements. I va començar, en certa manera, un "campi qui pugui". Municipis sense planejament, municipis amb pla general, municipis amb pla general sense saber per quin model urbanístic apostava el municipi veí, municipis que volien conservar l'esquema urbanístic tradicional, municipis que basaven el seu creixement en un model d'urbanització dispersa,... Quan hom aixeca el cap, i fa una anàlisi més general a una escala superior, s'adona que el territori s'ha ordenat sense cap esquema rector o sense cap pauta general. La planificació sectorial, i sobretot la territorial desenvolupada a partir de 1995 amb el PTGC o a la dècada del 2000 amb els plans territorials parcials i els plans directors urbanístics, han donat aquesta visió més general pels àmbits nacional, regional o supramunicipal, establint un model que ha de posar ordre i evitar els conflictes territorials.

8.    Creu que el municipi és certament, l’espai ideal per desenvolupar aquella màxima del “pensa global, actua local”?

Sí, ho crec. Penso que cadascú ha d'assumir les responsabilitats a casa seva. Hem de ser conscients del que passa arreu del món, però realment podem aportar poca cosa en solucionar el què passa a Síria, el Txad o Haití. Triant els residus a casa, escollint productes de quilòmetre zero, reduint el consum energètic... actuant localment, estem aplicant estratègies globals.

9.    Té alguna experiència professional com a Geògraf a part de la seva experiència com a alcalde i/o regidor?

Des de que em vaig llicenciar a la Universitat de Barcelona he pogut realitzar-me professionalment en dos àmbits: com a docent i com a tècnic. En la docència i la recerca tinc una trajectòria més llarga. Actualment faig classes al Grau de Geografia de la Universitat de Barcelona, i he impartit docència a Ciències Ambientals o als Màsters de Planificació Territorial i Gestió Ambiental o al de Formació del Professorat d'Educació Secundària i Batxillerat de la mateixa universitat. Conjuntament amb la docència, m'he dedicat a realitzar recerca sobre ordenació del territori, organització territorial i/o turisme en el marc del Grup de Recerca Consolidat d'Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional de la UB.  Com a tècnic tinc menys experiència professional, però durant un temps vaig realitzar treballs de consultoria al Servei de Plànol i Estadística de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Des de fa temps, la docència i les responsabilitats en la gestió pública (com a alcalde de Molló i vicepresident i conseller comarcal de Promoció Econòmica i Projecció Comarcal del Consell Comarcal del Ripollès) no em deixen més temps.

10.  Amb la seva experiència municipal recomanaria fer alguna modificació als estudis de Geografia?

Crec que cal fer alguns ajustos als plans d'estudi del Grau de Geografia (en les seves denominacions diverses). Els sistemes d'informació geogràfica, les bases de dades, l'urbanisme i l'ordenació del territori o la gestió ambiental han de ser continguts bàsics que ha de dominar el geògraf. Ens hem de prendre seriosament que per treballar com a tècnics de o per l'administració pública (que és una de les sortides professionals que més poden ocupar als graduats en Geografia) hem de tenir un coneixement profund d'aquestes matèries i de les tècniques i mètodes propis que utilitzen. També caldria afegir més aplicabilitat i concreció en els treballs pràctics acadèmics, que de vegades, estan molt allunyats de la realitat professional.

11.  Si pogués tornar al passat, tornaria a estudiar Geografia?

Sí, sense cap dubte. Estic molt content d'haver estudiat Geografia. Crec que em va fer madurar com a persona, a part dels coneixements que em va aportar. És un ensenyament tranversal que et permet entendre la dimensió espacial dels fenòmens a diferents escales. Que puguis explicar als teus amics quan vas de viatge perquè el paisatge de Nicaragua o el Canadà és com és, no té preu.

12.  Per acabar. Com encara les pròximes eleccions? Es torna a presentar?

Sí, he decidit continuar 4 anys més al capdavant de l'ajuntament si els ciutadans em fan confiança. En un ajuntament la feina no s'acaba, i sempre hi ha projectes pendents per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns i millorar l'experiència d'aquells que ens visiten. Aquest és l'objectiu del proper mandat. No ens manquen grans infraestructures ni equipaments, i en aquest context econòmic, el que ens cal és arrencar projectes motor pel nostre territori, com ara la futura creació del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser o potenciar un turisme sostenible i responsable, basat en la natura, la gastronomia amb producte local o la nostra història (la frontera o la retirada republicana).

13.  Considera que una empresa com Solucions Geogràfiques pot donar respostes a algunes de les necessitats d’un municipi com el vostre?

Clar que sí. Sobretot en municipis petits, que els manca aquest "tècnic generalista de territori". Als ajuntaments treballem amb molta informació espacial i realitzant projectes de territori. Sovint s'encarreguen molts treballs a consultores externes, i habitualment els arquitectes, enginyers,... han estat capaços d'aconseguir contractes amb administracions locals cap als seus despatxos professionals tot realitzant tasques que els geògrafs podem fer perfectament. La qüestió és que tenim un problema de visibilitat entre la societat respecte a que els geògrafs podem solucionar un conflicte de camins, la segregació d'una parcel·la, la mobilitat d'un nucli urbà o la redacció d'un pla estratègic de turisme al Priorat. Crec que des de Solucions Geogràfiques feu un enorme esforç per tal de visualitzar els geògrafs com als tècnics de territori per excel·lència, però crec que al col·lectiu encara ens queda feina per fer.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari