El Geògraf Municipal
Amb aquest article volem
reivindicar la figura del Geògraf com a tècnic de necessària presència en els Ajuntaments
del nostre país.
Tothom entén avui
dia les tasques que assumeixen, per exemple, els Arquitectes en el disseny del
Planejament Urbanístic o els Tècnics de Recursos Humans en la gestió del
personal intern dels Ajuntaments.
Malauradament no
disposem de molts exemples d’Ajuntaments que apostin pel Geògraf com a aquell
tècnic clau en el disseny, l’elaboració, gestió i modificació de la Cartografia
d’un municipi.
En el nostre
contacte diari amb algun dels 947 municipis de Catalunya, ens trobem tot sovint
amb un veritable caos pel que fa a la gestió de la seva pròpia cartografia, la
qual és la base de les grans actuacions que es realitzen sobre el terreny i que
per problemes en l’origen de les fonts de les dades, en la seva exactitud o, el
fet més greu, per la seva absència, dificulten la tasca de tot un seguit de
tècnics municipals, amb el conseqüent retard en la execució de projectes i
malbaratament de recursos públics.
Evidentment no
reclamem que cadascun dels 947 municipis, des de Sant Jaume de Frontanyà fins
arribar a Barcelona disposin d’un Geògraf, però amb aquest escrit volem fer
palesa la necessitat de comptar amb l’assessorament continus d’aquests tècnics
que tenen un coneixement tan profund del territori.
De fet, segons el
darrer Informe “Perfils Professionals de
la Geografia del 2013” (http://www.geografos.org/images/stories/interes/perfiles/III_PPG.pdf)
elaborat pel Colegio de Geógrafos als
seus col·legiats, observem pel que respecta a Catalunya, la clàssica
divisió del lloc de treball dels Geògrafs entre els sectors Públic i Privat amb
una situació de bastant equilibri (44% i 38% respectivament). No obstant això, tan
sols un 18% dels que treballen en el sector públic ho fan en Ajuntaments..
Aquesta dada cal confrontar-la amb el un 42% de Geògrafs dels sector públic afirmen
treballar a la Universitat, fet que encara dificulta desfer-se de la etiqueta
de “Professió Academicista”.
L’encaix del
Geògraf Municipal en l’organigrama municipal no ha de ser gens complicat, doncs
és molt transversal, i tan aviat pot estar desenvolupant projectes de Mobilitat
a la Regidoria de Territori/Urbanisme, com projectes vinculats a coneixement de
les noves ubicacions de les iniciatives empresarials en relació a programes de
Desenvolupament i Promoció Econòmica o, fins i tot, treballar al Departament de
Medi Ambient portant la gestió d’espais i zones verdes.
Tot i així, si
algunes corporacions municipals no troben aquest encaix de Geògraf Municipal,
cal recordar que aquests tenen una feina específica, i no és una altra que la
ordenació de totes les dades territorials i espacials, és a dir, tenir
perfectament estructurada i sistematitzada la Geoinformació del Municipi per a
la seva gestió diària. Aquest fet, que ajudarà en l’estalvi de recursos i en la
optimització dels existents sembla per si sol prou significatiu i potent com
per justificar la contractació d’un Geògraf.
Tanmateix, avui dia
és un moment on els Ajuntaments (i altres entitats) volen refermar la seva
aposta per la societat de la informació, on es parla de ciutats intel·ligents
(Smart Cities), d’obertura de dades i de la informació vers el ciutadà, etc. Tota
aquesta realitat no serà possible ni factible sense que les dades espacials, la
Geoinformació, estigui correctament organitzada i sistematitzada, sigui precisa
i doni valor a les ciutats o municipis. Aquesta és, ha de ser, la tasca que en
el present més immediat han de tenir com a missió els Geògrafs Municipals del
nostre país.
Si molts
Ajuntaments avui dia encara no han contemplat la possibilitat d’incorporar
aquesta figura al seu organigrama ara és el moment de fer-ho.
SOLUCIONS
GEOGRÀFIQUES.
SETEMBRE DE 2014.
No se massa ben be com he arribat al vostre blog. L'afegisc com a blog amic al meu blog, que, per cert, quasi compartim nom. Salut i endavant. Estem en contacte.
ResponEliminaicervera.blogpost.com
Ignasi