RECUPERACIÓ D’ELEMENTS PATRIMONIALS DEL TERRITORI PER DONAR VITALITAT ALS PAISATGES.

Per tots aquells que tingueu un especial interés en la recuperació d’elements patrimonials del territori per donar vitalitat als paisatges, us recomanem la lectura “RECUPERAR.(Com revitalitzar l’essència del territori).”(X3 Estudis Ambientals/ Elliseu Climent), publicat per l’Institut del Territori l’any 2011. Aquest treball inclós en la col.lecció “Accions pel territori”, aporta idees, suggeriments, propostes i diferents punts de vista per recuperar diversos elements que caracteritzen el territori, entesos des d’una visió àmplia i holística: patrimoni natural i cultural, elements tangibles i intangibles

Inciativa popular per salvar el Castell de Sentmenat, en contra del Pla Parcial Urbanístic del mateix nom. Aquest moviment de participació ciutadana, de moment  ha aconseguit els seus objectius.

Tal i com els autors ens expliquen, recuperar elements del territori és una via per dotar d’una vitalitat nova els paisatges. Aquest plantejament supera el caràcter cosmètic, ornamental o merament formal de les intervencions de recuperació (sovint dominants), i posa l’èmfasi en la recuperació de l’essència mateixa del paisatge, tant des d’un punt de vista físic, ambiental, com econòmic o social.

En el present estudi es plantejan i s’ementen diverses raons per les quals té sentit recuperar els elements patrimonials del territori. Totes les raons plantejades es poden agrupar en quatre perspectives sobre el sentit actual de recuperar, que distingueixen en: el sentit identitari, l’existència de determinats elements associats a un territori evita la banalització del seu paisatge i li atorga caràcter; el sentit econòmic, a partir de les noves oportunitats per al desenvolupament local; el sentit utilitari, pel fet que aquell element recuperat pot aportar serveis ambientals, socials i de salut; i el sentit estètic, quant a la bellesa associada a aquest element.

Tal i com defineix “El Observatorio de la Sotenibilidad en España”, un patrimoni “viu” permet que la població recuperi el sentit de pertinença al territori i construeixi un imaginari social compartit que li atorga identitat.

Compartim amb el autors, el convenciment, que aquest sentiment de pertinença comporta un increment de la participació ciutadana en la defensa del patrimoni, per la qual cosa la protecció i gestió del territori esdevé una responsabilitat que comparteix tota la ciutadania. Així doncs, el patrimoni pot convertir-se en un motor de cohesió social, al voltant del qual es desenvolupin iniciatives de conservació i recuperació promogudes per la pròpia ciutadania.

Per recuperar la identitat d’un territori, cal recuperar els elements (tangibles i intangibles) que el caracteritzen i que permetran que es pugui viure aquest territori d’una manera especial i única i, en conseqüència, que la població s’hi pugui arrelar.

Recuperar certs elements significa tenir cura del patrimoni històric i cultural del territori, i mantenir, encara que sigui parcialment, la memòria de les persones que hi han viscut. En alguns casos, recuperar aquests elements permet comprendre alguns dels processos productius que han marcat l’economia i, en conseqüència, la societat del nostre país al llarg dels darrers segles (recuperació del patrimoni industrial). En d’altres, permet recuperar espais que en altres moments de la història havien estat l’epicentre cultural i el lloc de socialització de la pràctica totalitat dels vilatans dels nostres pobles (recuperació d’ermites i altres edificis religiosos); o fins i tot mantenir la memòria d’un mitjà de transport que ha marcat una part important de la nostra història (recuperació d’antigues línies ferroviàries).

El sentit utilitari: serveis ambientals i salut. Recuperar certs elements del territori també aporta altres beneficis a la societat, com són els serveis ambientals i de salut. Els elements territorials que aporten aquests beneficis ambientals són, majoritàriament, elements naturals: ecosistemes i espècies. Aquests beneficis s’anomenen, tècnicament, serveis (ambientals) dels ecosistemes o serveis ecosistèmics.

Aquest últim sentit, l’utilitari, juntament amb aquells de caràcter socials i de salut, estan estretament lligats amb les darreres investigacions i treballs que estem portant a terme, i que en properes publicacions us anirem fent cinc cèntims de com van avançant.